Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Escola i Ca la Mestra. Castellar del Riu. Berguedà
Al municipi de Castellar del Riu, tal com passava a la majoria d'entorns rurals, no es disposava d'un espai propi on impartir les classes i durant molts anys per a l'ús de l'escola s'utilitzaven les rectories o fins i tot en cases particulars. Com ens informa Mn. Armengou (ARMENGOU:1991: 94-95) durant anys, a les primeres dècades del segle XX, el municipi tenia un conveni amb la mestra que l'obligava a estar-se quatre anys a Espinalbet, quatre a Castellar del Riu i quatre a Llinars, alternativament per tal de facilitar al conjunt del municipi l'accés a l'ensenyament. Mn. Armengou assenyala però, que ell només recorda haver vist la mestra a Espinalbet.
El mapa de Patrimoni ens diu; a la zona de Llinars al peu del camí que porta cap a Sorribes, trobem l'edifici de les antigues escoles i de la casa de la Mestra. L'edifici de les escoles és de planta baixa, d'estructura rectangular, i coberta a un sol vessant amb la pendent inclinada cap a la part posterior. Presenta l'estructura típica de les escoles construïdes aquesta època (mitjans de segle XX), amb uns grans finestrals a la façana principal que donen llum a l'interior, i la porta d'accés a una façana lateral. Al costat sud-est hi ha l'edifici de la casa de la mestra, és de planta rectangular, d'un sol nivell i coberta a dues aigües amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal que obra cap al sud-oest. A la façana principal hi ha tres grans obertures al centre emmarcades amb uns pilars de maó massís que ornamenten la façana i a costat i costat una finestra senzilla. La porta d'accés és per la façana del costat més nord-oest, en un punt on la planta fa un reclau. Les dues estructures principals estaven unides amb un porxo cobert amb un sol pendent, desaiguant les aigües a la part posterior. En mig del porxo hi havia una altra petita construcció. El conjunt de les estructures mostren un acabat de les superfícies realitzat amb un revestiment pintat, del qual sobresurten alguns elements, pilars sobretot, amb maó vist.
Fotografia i dades del mapa de patrimoni de Castellar del Riu.
En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Seguim amb la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, ho fem quasi en solitari, Catalunya s`’expressa amb senyeres als camps de futbol, i alhora amb l’absolut menyspreu dels seus trets d’identitat històrica. Continuem insistint en demanar la col•laboració d’ almenys un català per cada parròquia, pedania, poble, vila i/o ciutat, pensem que no és demanar massa, o si ?.
Alhora, dissortadament però , l’experiència – tenim recollides més de 880 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada