El cens de 2009 recollia una població de 2.251.600 habitants al Barcelonès. A Lladurs a darreries de l’any 2014 vivien 195 persones.
Patrimoni Gencat ens diu que Sant Agustí d'Isanta es troba en un indret elevat al costat de les ruïnes de l'antic castell d'Isanta i amagada per la vegetació. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó i absis semicircular. La porta d'arc de mig punt adovellada s'obre al mur de migdia. Els murs han estat reforçat per tres contraforts, dos a tramuntana i un a migjorn. Té dues finestres d'una esqueixada, una al mur sud i l'altra al frontis, coronat per un campanar d'espadanya de dues obertures. El parament és de carreus treballats a cop de maceta i en fileres.
A la pàgina de l’ajuntament de Lladurs http://www.lladurs.cat/art_rural.php?id=61&fit_id=67 trobava ; l’església romànica de Sant Agustí, està citada en un document de l’any 1117, tot i que probablement és del segle anterior, es conserva força bé. Destaca per sobre de l’edifici, de planta rectangular i absis semicircular, el campanar d’espadanya de dues obertures adovellades i de mig punt. L’interior és de volta de canó i està enguixat.
Llegia a wikipedia, L'església es troba al nord del terme municipal, sota els potents cingles de conglomerat de l'Espluga del Feixar que tanquen el Serrat de Prat d'Estaques per l'oest. Aprofita el cap d'una carena rodejada d'antics camps de conreu, ara de pastura, dominant els fondals de la Riera de Canalda des del seu marge esquerre. Una esclarissada vegetació de roures, garrics i alzineres rodeja i amaga la capella i les ruïnes del veí castell d'Isanta. Poc més enllà, al nord, es poden veure també les runes de la masia del Martí.
A llevant de l'Hostal del Cap del Pla, a la carretera LV-4241 de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, poc abans del Km. 13 (42° 5′ 26″ N, 1° 31′ 3″ E), surt una pista que, en forta baixada, mena al indret amb poc més de mitja hora. Els últims metres es fan per un sender gens perdedor.
La distribució demogràfica de Catalunya és un desastre sense pal•liatius, cal recordar que ‘formalment’ el sàtrapa moria a Madrid, el 20 de novembre de 1975.
Que Sant Agustí i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada