LA CASA DEL BOTXÍ DE CARDONA

Pujava per un descurat camí de terra, entre pedres irregulars que actuaven a manera d’escales fins aquest petit edifici esment entorn l’any 1690, en que un tal , Josep Valls tenia una casa o torra situada en la muralla «ab una petita entrada y sobra ella una petita sala que serveix de cuyna, y sobre esta un aposento y un porxo a teulada seca», valorada en 25 lliures, que confrontava a l’E i W amb la muralla, al S amb terras de dit Valls i al N amb el camí que passava per darrera l’Hospital de Sant Jaume.

L’edifici ha perdurat com el símbol de la Cardona senyorial, els sàtrapes feudals, mal dits senyors, exercien la jurisdicció civil i penal, en les seves terres. Parlar de justícia associant-la al món feudal és una perversió del llenguatge.

Els vescomtes, comtes, marquesos i ducs de Cardona com a senyors tenien la jurisdicció d'administrar justícia amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades, facultat aquesta més coneguda com el mer i mitx imperi.

Era anomenat mer imperi o alta jurisdicció la que afectava els procediments que portaven aparellada la sentència de pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat.

Hom anomenava mitx imperi la facultat de decidir en causes civils i en les criminals que portaven aparellades penes lleus.

El castell de Cardona i la Cúria ducal, situada a la vila de Cardona, eren el centre d’aquesta administració judicial, encapçalada pels jutges, seguida pels escrivans i els procuradors, i closa per la persona que havia d’executar les imposades: el botxí.

Com podem veure aquest ‘funcionari feudal’ tenia asignat l’ús d’una casa de la que en el Cadastre de l’any 1772, se’n diu ; que al carrer de Graells i Comabella hi havia una casa propia del duc de Cardona «destinada para el verdugo, inavitada», amb un valor de 20 rals.

La posada en escena de la justícia senyorial establien una estreta relació - més amb el botxí que amb la torre - i el portal de Graells : sabem que fins l’any 1793 a una de les dues torres del portal hi havia penjada una gàbia de ferro on es col•locaven les restes dels condemnats, com ara Sansó Fonts, que, l’any 1571, fou degollat i esquarterat a la plaça de la Fira – trobava un comentari a la pàgina de l’Ajuntament per sucar-hi pa – el varen matar pel delicte de ‘ no obedecer las órdenes ‘ . Potser l’home no entenia la llengua castellana, oi ?.

Els Cardona sempre han estat fidels al REINO DE ESPAÑA, i del tot deslleials amb Catalunya i el seus drets, fins a l’extrem que hi constància de l’exercici dels mals usos ja dins l’època moderna.

El rètol a la porta diu que hi ha diners per ‘restaurar aquest edifici sinistre’ mentre es desfà irremissiblement Santa Margarida de Balsareny, i més de 50.000 infants pateixen ‘limitacions’ en el seu dret a ‘una alimentació digna’.

El títol de ‘botxí de Cardona’ està lliure a qui li atorguem ?