SANT JAUME DE LA SANTA CREU D’OSOR. LA SELVA. GIRONA

En el camí de terra que des d’Osor mena fins a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Horta, dedicada a Sant Jaume, que centra un gran sector del municipia a l’extrem SE de la serra de la Vena al coll de Roscall, i del Parral del Sobirà i la serra del Pedró a Santa Bàrbara, drenat per la riera de Santa Creu o de Gironella o de la Grevolosa, que desguassa a la riera d’Osor prop de les mines, se’ns feia evident a la Maria Jesús Lorente Ruiz, i a l’Antonio Mora Vergés, els motius que portaven a qualificar com ‘la Selva’ aquesta comarca.

La vall de Santa Creu té els vessants coberts d’espessos boscos, sobretot de castanyers, sovint perxades, que s’exploten i tenen gran anomenada. Prop dels masos hi ha conreus en llenques de terra saulonenca, i alzines sureres als solells. Es comunica amb camins particulars amb Sant Hilari (pel castell de Villavecchia), amb Osor (pel coll dels Cirers) i amb Santa Coloma (pels colls de l’Espinau i de Castanyet).

L’antiga església parroquial de Sant Jaume de Santa Creu, esmentada ja el 902, com la major part d'edificis del terme, es va veure afectada pels terratrèmols del segle XV; el que veiem avui és un edifici renovat al segle XVIII, sense un estil arquitectònic definit, en el que al segle XIX s'hi va construir adossada la rectoria, i el cementiri, ens explicaven al poble que s’obre al culte esporàdicament.

Sufragània de Sant Pere d’Osor, va esdevenir parròquia independent l’any 1855

Santa Creu d’Horta celebra la festa major el cap de setmana proper al 25 de juliol.

Més que a Núria, son aquí aplicables les paraules dels Goigs ; ‘voltada de soledats’.