ESGLÉSIA DE SANT PERE DE LLIGORDÀ.BEUDA.LA GARROTXA

Qui té un amic, té un tresor. Això sortosament em succeeix a mi, que no faig una relació de les persones amb qui tinc una relació d’amistat, per estalviar-me algun oblit, que em doldria en l’ànima.



Rebia de la Consol Vidal, una fotografia d’aquesta església de Sant Pere, que va exercir com a parròquia del veïnat de Lligordà.



La descripció tècnica ens explica que es tracta d'una construcció romànica del segle XII, malgrat que es disposen de dades anteriors. Edifici d’una sola nau, amb volta de canó apuntada i una cornisa recorre els murs interiors. L'absis, semicircular està situat al costat de llevant. La porta d'accés al temple és a migjorn i està formada per tres arcs en gradació, una llinda i un timpà amb una creu en relleu. La porta té els batents decorats i reforçats amb aplicacions de ferro forjat dels segles XII o XIII: unes cintes planes que acaben en doble voluta als extrems; el forrellat té un cap de serp a l'extrem del pasador. El campanar, a la façana de ponent, mostra l'antiga espadanya, convertida en torre, sobrealçada al segle XVIII, amb teulat a dues vessants. Al nord, unit amb el temple, hi ha construccions annexes.

Sant Pere de Lligordà ve citada documentalment l'any 1079, quan el vescomte de Bas i la seva esposa Ermessendis la donaren al monestir de Sant Joan les Fonts.

L'actual temple, és del segle XII.

El nom del lloc, unit amb el del temple, ve documentat com "Longordani" (1079), "Longorzano" (1106), "Longordano" (1175), "Lugurciano (1178), "Ligurciano (1231) i "Lligordano" (1362), fins a convertir-se més endavant en Lligordà.

L'església, que conserva part del seu caràcter original, havia guardat fins a ben entrada la vintena centúria un retaule del segle XVI, fet per Pere Mates, amb escenes de la vida del Sant titular del temple.

L'any 1933, el retaule ja no era al temple i s'ignorava el destí que se li havia donat.

Del topònim, Monsalvatje a Not. hist. x, 270, atès que en certs documents vells el nom de Lligordà apareix escrit Ligurdunum, creu que aquesta forma es pot interpretar com a composta de Ligur i del cèltic dunum i significaria, per tant, ‘fortalesa o castell dels ligurs’

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com