La descripció tècnica ens diu : Església d'una sola nau rectangular coberta amb volta lleugerament apuntada, subdividida en tres trams per tres arcs torals sostinguts per pilars adossats als murs laterals.
La façana principal, en la qual s'obre la porta, culmina en un campanar de d'espadanya, de dos ulls. La nau està coberta per una teulada a dues aigües.
L'absis semicircular és situat a llevant i té una finestra centrada de doble esqueixada; exteriorment està decorat amb unes arcuacions cegues i bandes llombardes que baixen fins el basament format per una triple graonada semicircular que l'envolta i que no fou visible fins les reformes de 1950. Una cornisa absidal el corona i la coberta es de quart d'esfera.
L'interior és cobert amb una volta lleugerament apuntada, subdividida en tres trams per tres arcs torals sostinguts per pilars adossats als murs laterals
L’Antoni CalvoUribe, publicava una imatge de la titular d’aquesta ermita.
Se’n té noticia per primera vegada per un document datat el 14 d'octubre de l'any 1084, en el que els comtes d'Urgell, Ermengol III de Barbastre i la seva esposa Adeled (Adelaida de Besalú). van fer donació al monestir de Sant Llorenç de Morunys, de l'església de Santa Creu de la "Villa de Ollerios".
El topònim ‘Ollers’ , potser pel seu sentit obvi no és gens pacífic, deriva per alguns del fet que la gent d'aquesta contrada – suposadament - feien fabricació d'olles de terrissa; altres –, altres, entre els que m’incloc- defensem un sentit descriptiu que les fotografies de la Rosa Canal Puig palesen clarament, l’indret està en una cota baixa en relació als accidents orogràfics propera, ‘ un cul d’olla’.
L’església de la Santa Creu, donava atenció religiosa a les masies de la rodalia, avui només s'hi celebra culte de forma esporàdica.
De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les
comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la
catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets
ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles
persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en
aquestes comarques. Veniu al Solsonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada