CASINO CLUB DE RITME. GRANOLLERS

Trobava força informació del Casino de Granollers que  va ser fundat l’any 1880,  com una societat per a reunir la classe benestant conservadora de la ciutat de Granollers i rodalies, essent el seu primer president, en Francesc de P. Montañà. Em pregunto, sabem qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici ?.

En el moment de la seva creació, es va formar una comissió per redactar el projecte de Reglament, que va ser aprovat en Junta General els dies 13 i 20 de juny de 1880 i pel Govern Civil , el 7 de juliol d’aquell mateix any; va actuar com a president accidental l’Esteve Trullàs Montanà i com a secretari en Salvador Valls. Així, es va poder inaugurar a l’agost del mateix any, aprofitant la Festa Major de la ciutat.

El Casino es va situar en un edifici que fou construït gràcies a l’emissió d’accions valorades en 125 pessetes cadascuna d’elles, les quals foren adquirides pels menestrals de la vila i altres propietaris de la comarca, que durant els anys següents van participar molt activament en les festes de Granollers.

De forma quasi immediata, la nova entitat esdevingué un centre cultural d’important envergadura a nivell local. A més, les dependències del Casino van començar a acollir tota mena d’actes i manifestacions culturals. Destaquem entre aquestes activitats, els balls de disfresses, que han estat sempre un devessall de bon gust i elegància, convertint-se en un acte de molt ressò a la ciutat. Per Carnestoltes de l’any 1886 es va realitzar una rua que va donar origen al popular Ball de Donzelles. No cal dir que Granollers no havia vist mai fins aleshores res semblant, com la cavalcada que tingué lloc aquell any. Per a participar-hi vingueren gran nombre de socis del Centre Vallesà de Barcelona, una entitat en aquell temps semblant a la que als anys trenta seria la Casa del Vallès.

Arriba així el canvi de segle que va marcar l’inici d’una segona època al Casino, enormement influenciada per l’esperit innovador i avantguardista que es respirà en els anys anteriors. A principis de segle, va jugar un paper molt important en el coneixement i divulgació del cinema a Granollers. L’any 1905, l’industrial barceloní Constantino Valero insta-la en una de les sales de l’entitat el que va ser el primer projector públic que hi va haver a la ciutat.

El 28 de febrer de 1933 es va celebrar un dels actes més curiosos –sinó el que més-, de tots els que han tingut lloc al Casino durant el més de cent anys de la seva història, el Primer Congrés Internacional de la Neurella Ensorrada, que tenia com a finalitat resoldre de una vegada i per sempre el terrible flagell que representava per a la humanitat aquesta malaltia. Participaren eminències mèdiques d’arreu del món.

 El mes de juliol de 1936 esclatà la Guerra Civil, que va durar fins al febrer de 1939. Durant aquest període, el Casino restà clausurat per a la celebració de tot tipus d’activitats culturals i recreatives, i es convertí en la seu de les Joventuts Socialistes. Abans de finalitzar la Guerra Civil, el local va tornar a obrir: totes les sales es troben desballestades i fetes malbé.

La Junta Directiva s’encarregà de fer reparacions, però com a conseqüència del pèssim estat econòmic de l’entitat, pogueren fer poques millores més enllà de donar una mà de pintura i embellir algunes de les principals dependències. Molts socis supervivents van perdre l’esperit de lluita envers del Casino, arribant a posar en perill la continuïtat de l’entitat. Però afortunadament no va ser així, i a mesura que la normalitat s’estava estenent per tot arreu, la vida del Casino també s’anava regulant.

El mateix any tingué lloc la primera Junta General de socis, que havia estat convocada per tal de reglamentar la constitució del Consell Directiu format per Ramón Sobrevia, Jose Quincoces i Ramón Valls. A partir d’aquell mateix moment, ells es van fer càrrec de l’entitat. El que van fer primer va ser posar ordre a tot el que el conflicte bèl·lic havia capgirat: van començar obrin el cafè. Allí es va celebrar la revetlla de Sant Joan amb un ball organitzat pels militars de l’Exèrcit Nacional que havien quedat a la guarnició de Granollers, després de la seva entrada a la ciutat.

A l’octubre de 1946 es va acordar fer reformes al Saló Café, adquirint també els llums del vestíbul. A l’any següent, 1947, i després de molt discutir, els socis acordaren fer un préstec individual de 100 pessetes a favor del Casino, per atendre el pressupost de les obres d’embelliment de la sala teatre en un principi, doncs s’havia contemplat fer obres a tot l’edifici. S’instal·là un pis amb llotges, tot i que el projecte en comprenia dos. Al 1948, es construïren les llotges de platea, que eren llogades pels socis, després de ser sortejades cada any. El préstec no va ser suficient i es va haver de demanar un crèdit bancari de 250.000 pessetes. A l’abril de 1951 la junta va dimitir, incapaç de tornat aquell préstec.

Els anys següents, 1956, 1957 i 1958 va ser cada cop més difícil mantenir les instal·lacions degut a que cada cop s’agreujava mes la situació econòmica, conseqüència en part, del poc interès per part dels propis socis. El Casino passava una gran crisi i calia fer quelcom per salvar-lo. Amb aquesta perspectiva es va plantejar la possibilitat que el Casino unís el seu destí al del Club de Ritme, una entitat dedicada exclusivament a fer conèixer a la joventut la música de jazz. En certs aspectes, les dues societats es complementaven. El Casino tenia local i no tenia socis. El Club de Ritme tenia socis i li mancava local. Ambdues juntes , passarien a tenir suficient massa social i una seu apta per satisfer les seves necessitats.

Al 1957 el Casino es fusiona amb el Club de Ritme, transforma les seves bases i aconsegueix l’obertura a gent de tota mena de condició social. Neix el Casino de Granollers-Club de Ritme que dota a la ciutat de tota una sèrie d’activitats socials, culturals i recreatives sense cap ànim de lucre per a tothom i és una seu oberta a les entitats i col·lectius que ho sol·licitin.

A començament de la dècada del setanta, el Casino tornà a viure una accentuada crisis econòmica que requerí un nou esforç per apuntalar-la, de forma que es revitalitzés la seva vida social. Les instal·lacions del Casino estaven molt envellides, i en una Junta General extraordinària de Socis Accionistes s’aprovà la construcció d’un nou edifici que fos seu social.

Es tractava d’una ambiciosa solució, que comprenia, planta baixa, un altell i cinc plantes d’alçada. El nou projecte pretenia dotar a la societat d’una base econòmica eficaç, incloent-hi fins a cinc vies de finançament diferents, com ara l’explotació d’unes galeries comercials i del cine amb sessions comercials, ingressos per concepte de la cafeteria instal·lada a la sala de festes, l’admissió de fins a 1.500 socis accionistes amb aportacions de 1.500 pessetes per acció, i el concert d’un crèdit amb la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Les aportacions del socis, es guardarien per continuar amb les activitats culturals i recreatives habituals de l’entitat i que estaven obertes a tothom. Però aquest projecte no va comptar amb l’aprovació de tots el socis.

El Casino ha estat sempre, a excepció dels primers anys, una societat empobrida, malgrat tenir un gran patrimoni en béns immobles de dimensions suficients per poder encabir iniciatives de tota classe. El mes de desembre de 1974 els problemes econòmics s’accentuen una altre vegada, malgrat que aquests mai no havien deixat d’existir, van haver-hi temporades d’una certa millora. Aquell mateix any s’inaugurà el Bingo a la sala de teatre del Casino, com a últim intent per salvar l’entitat. Aquest lloguer va permetre posar en marxa les estructures necessàries per fer possible, més còmodament, importants activitats de caràcter social amb un notable èxit. L’ instal·lació del Bingo va significar per el Casino una alegria per la seva desgràcia i, el mes important, una injecció econòmica contínua que ha permès, durant anys, la seva despreocupada existència.

Al 1980 el Casino celebrà els seus cents anys de vida, un aniversari que no totes les entitats poden assolir. Els socis van celebrar aquesta fita amb el conscient convenciment que l’associació ja no era la mateixa que havia estat. Si el passat va ser difícil, el present, i sobretot el futur immediat, es presentava aleshores d’allò mes incert. Gràcies a tots el intents, l’entitat va continuar vivint.

Els darrers anys, amb Joan Garriga i Vilardebó com a President,la entitat agafa una nova embranzida amb canvis profunds tant a nivell organitzatiu com a nivell de instal·lacions.

Tot i que la situació econòmica del país és de greu crisi,el Casino afronta la més gran ampliació des de la seva fundació, s’enderroquen les ampliacions realitzades al costat del edifici històric en planta baixa dels anys 70 per vestir un nou edifici de dues plantes que permetrà disposar de nous espais per activitats i oficines ,en especial la sala d’actes Joan Bretcha,  inaugurada el 17 de maig de 2011 , que des de aleshores acull la major part d’actes que realitza la entitat.

El mateix temps,es decideix convocar un concurs per la concessió del servei de bar-restaurant de la entitat , cosa que va permetre la remodelació total del antic bar i ampliar la oferta gastronòmica i de serveis tant al soci com a la ciutat.

Val a dir que aquestes grans transformacions no han afectat l’economia de la entitat que desprès de passar èpoques molt complicades actualment gaudeix de una situació de estabilitat pressupostaria.

El Casino no és el d’abans, ha evolucionat. Des de las seva transformació, fruït de la fusió amb el Club de Ritme Granollers, i la conseqüent creació de l’associació Casino Club de Ritme Granollers, ha esdevingut una entitat que persegueix fins d’interès general, de caire social, cultural i recreatiu, a través de la realització d’activitats que en cap cas estan restringides exclusivament, a beneficiar les persones associades, sinó que estan obertes a qualsevol altre .possible persona que reuneixi les condicions i els caràcters exigits per l’índole dels fins de l’Associació.

Podem dir doncs, que la entitat, tot i el seu caràcter privat,  complementa la oferta de equipaments de la ciutat.