Recordava mentre esperàvem la història d’aquesta casa que Josep Maria Miró i Guibernau ( Vilanova i la Geltrú 24 de març de 1889 – Barcelona, 05 d’abril de1966 )aixecava – fent renuncia als seus honoraris professionals, ja que s'havia fet càrrec del projecte gratuïtament - entre els anys 1919-23
La descripció tècnica ens diu : Conjunt d'edificis amb un pati tancat al mig. Conté elements formals i decoratius propis del modernisme.
Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més important de la seva etapa modernista.
Es troba a la vessant migdia del turó de la torre de Pinós, al costat de la carretera de Caldes a Sant Celoni, fora del nucli urbà. Està format per un conjunt de tres pavellons: el de Sant Jaume, destinat a hospital; el de Santa Faustina, destinat a asil i el de Sant Enric, que albergava la cuina, la capella, el convent i dependències auxiliars, articulats a l'entorn d'un gran pati en forma d'U, tancat a N i obert a migdia. Darrera, al costat N del conjunt edificat, hi ha un pavelló aïllat, de planta rectangular i coberta composta, projectat l'any 1933, destinat a malalties infeccioses i inaugurat, l'any 1957. En el cos central que uneix els pavellons laterals hi ha l'accés, emfasitzat per dues torres-mirador que sobresurten del nivell del ràfec - cornisa que corona tots els edificis del conjunt. Presenta alçada de planta baixa, pis i golfes, aprofitant el sotacoberta. Les cobertes són de teula àrab a diferents vessants compostes segons demana la planta del conjunt. Resulta d'interès al respecte, el seu acabat mitjançant un treballat ràfec imbricat al llarg de tot el perímetre de la façana (CUSPINERA et alií, 2001). Als patis i jardins creix un interessant grup de pins blancs (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001). Destaca la decoració en ceràmica vidriada verda en forma de respiralls sota finestra. Al jardí hi ha elements ambientals com una font amb la llegenda "Agraiment a Francesc Riba" i una escultura amb una inscripció que diu "Al benemèrit doctor Francesc Fàbregas". A l'entrada hi ha una caseta que segueix l'estil general de tots els edificis i una escultura d’ Antoni Cumella i Serret (Granollers, 1913 – 1985)
La construcció de l’edifici va obligar a la venda del retaule dels Vergós a l'Ajuntament de Barcelona El retaule va ser propietat del municipi de Granollers fins que el 1917 el MNAC, després d'una llarga negociació, va comprar les catorze taules que custodia actualment.[7] El procés d'adquisició va ser molt complicat, ja que la venda dels retaules tenia com a finalitat l'obtenció de fons per a construir l'hospital de Granollers: això va fer que el preu fixat pel seus propietaris fos el més alt que mai havia hagut d'afrontar la Junta de Museus. Haver de pagar un preu tan alt va comportar nombrosos problemes i entrebancs per encaixar-ho en un pressupost extraordinari municipal. La negociació va començar el 1914, quan després de tenir notícies de la intenció de vendre les taules de l'antic retaule gòtic, la Junta va comissariar Josep Rogent per realitzar les gestions preliminars. El 1915, la junta de construcció de l'hospital demanà autorització al bisbe per a la venda dels retaules, i la comissió d'adquisicions de retaules es traslladà a Granollers per examinar in situ les taules. La Junta de Museus era conscient que la col•lecció gòtica estava faltada de peces substancials i que aquest conjunt de catorze taules podia ser de gran importància. El vocal Manuel Rodríguez Codolà va realitzar un dictamen favorable en el qual remarcà "la importància de recuperar una de les grans obres dels Huguet" després que s'hagués perdut el Retaule de Sant Antoni Abat, cremat durant la Setmana Tràgica, i considerant l’ interès pel gòtic[n. 1] –un estil que havia estat oblidat– i que un canvi d'idees en el món de l'art i les descobertes científiques començaven a treure del desconeixement. S'acordà consignar al pressupost una quantitat màxima de 125.000 pessetes per a la seva adquisició, encara que la primera oferta que es féu als propietaris fou de cent mil pessetes. Juntament amb les taules de Granollers hi anava inclòs un retaule gòtic de sis compartiments amb la vida i martiri de sant Sebastià amb una predel•la de cinc divisions que contenia una representació de Jesús i els instruments de la Passió, un bisbe i sant Roc i una escena de martiri.
El preu estimat pel rector de Granollers va ser de cent quaranta mil pessetes, una quantitat superior a la prevista que va obligar a la Junta de Museus a reajustar la dotació pressupostària demanada a la comissió municipal d'hisenda, situant-la en cent cinquanta mil pessetes, per comptar amb un marge suficient per una possible desviació. Un cop aconseguit l'acord amb el rector i el vist-i-plau de la nunciatura per a la venda, però, la proposta econòmica defensada a l'Ajuntament de Barcelona pel regidor Manuel Vega i March no va comptar amb el finançament suficient, i es va acordar ajornar-ho per a un proper pressupost extraordinari. El rector de Granollers no acceptà el lliurament de les taules abans de percebre'n l'import. La Junta de Museus mirà d'intercedir mitjançant el bisbe per aconseguir convèncer el rector del lliurament a canvi d'un compromís de pagament i d'una bestreta de l'operació. De res serviren aquestes accions, ja que el rector de Granollers que havia portat totes les negociacions va ser traslladat a Santa Maria del Mar el 1916 i s'esvaí la possibilitat d'accedir a les taules sense comptar amb el pressupost extraordinari demanat, fet que s'aconseguí l'any següent. Però quan, l'octubre de 1917, es disposaven a signar l'acord el bisbe Enric Reig i Casanova (1859 - 1927 ) amb l'alcalde accidental Lluís Duran i Ventosa, l'Ajuntament de Granollers es va oposar a l'acord per discrepàncies en el destí dels diners, ja que volia que una part fos dedicada al manteniment de l'hospital i no només a la construcció. Aquest afer, aliè al contracte principal, va ser un obstacle, i després de convèncer a la Dirección General de Beneficència del govern de Madrid sobre l’ interès de la transacció, per fi es van incorporar al museu i varen ser exposats oficialment el 3 de març de 1918.
Us deixo un enllaç al molt ben documentat treball :
http://upcommons.upc.edu/e-prints/bitstream/2117/12197/1/L'HOSPITAL-ASIL%20DE%20GRANOLLERS.%20%20HIST%C3%92RIA%20I%20ARQUITECTURA.pdf
L'HOSPITAL-ASIL DE GRANOLLERS, HISTÒRIA i ARQUITECTURA
Benet Meca Acosta
Professor Titular de la Universitat Politècnica de Catalunya. Departament
d’Expressió Gràfica Arquitectònica II. Arquitecte Tècnic.
Santiago Ventura Herrera
Arquitecte Tècnic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada