En la visita
anterior : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/ermita-de-sant-valeria-de-roberts-o-de.html
la qualificava com ‘de la polseguera’ ja que per sota de la casa passava un
vial de terra que tenia un intensíssim tràfic rodat. Avui l’indret és un espai
de calma.
Tot i que
s’ha considerat que l’edifici actual va ser reedificat dins el barri de la
masia de Can Cuscó en el 1711 per protegir-la de les agressions que patia quan
hi havia aldarulls de caire polític. Les notes de mossèn Mas diuen que
inicialment la capella estava situada unes feixes més avall, en el lloc conegut
com les “feixes de sant Valerià” i que en el 1571 es va traslladar a dins a la masia,
data que lliga amb la inscripció que hi ha a la llinda del portal lateral de la
capella i que també coincideix amb la data gravada a la finestra de la sala de
la masia, cosa que indicaria una època de bonança econòmica. L’obra del segle
XVIII, podria correspondre, doncs, a una millora o reconstrucció desprès dels
desastres de la guerra de Felip V, tal com indiquen alguns estudiosos.
La capella
és de planta rectangular, amb una capelleta o sagristia afegida al costat est.
La coberta és a quatre vessant de teula àrab acabada en ràfec de dues filades.
Els murs són de paredat de còdols, havien estat arrebossats i decorats imitant
carreus. Hi ha una llinda plana de la portalada d’accés principal de la façana
sud hi ha una orla amb una inscripció.
Com que la
llinda és un bloc de grans dimensions, per evitar que es trenques per la meitat
pel pes del mur, s’hi va construir a sobre un arc de descarrega per alliberar
les tensions de les forces.
La portalada
està tancada per una gran porta de fusta massissa amb la data gravada de
“1712”. A ambdós costats de la portalada hi ha uns pedrissos. Coronant la
façana hi ha una espandanya de dos buits per a les campanes, amb un capcer de
frontó triangular acabat en una creu de ferro, a diferencia de la resta d’obra
esta fet amb maó. Sota I’espadanya s’obre un òcul de tipus gòtic de pedra en
forma de roseta quadrifolia que dona llum a l’interior. En el costat de ponent,
tal com assenyalàvem abans hi ha una altra portalada d’accés, a la llinda a més
de l’any 1571, hi ha gravat dins un pergamí a manera d’orla “IHS”. Els batents
de la porta igual que la principal són post de fusta massissa i també té
gravada la data de 1712. L’interior de la capella és molt auster, la coberta és
de volta i encara s’hi venera la imatge de Sant Valerià.
Segons
indicava l’arxiver Campillo, se suposa que sant Valerià, existia ja l’any 1094.
En l’acta de consagració de l’església de Parets, es diu que Sant Venerandus
es troba en la vila rural de Martianus
i en la de Palatio Aries. Segons
Josep Martí Bonet, molt probablement on diu Venerandis, s’hauria de
llegir Valerianus, semblaria, doncs,
un error del notari. El document més antic que es conserva, és del 1362 on hi
consta el nom de Roberts a una llicència concedida al rector de Lliçà, perquè
pugui celebrar dues misses, una a l’església pròpia i l’altar a la capella de
sant Valerià de Roberts construïda dins la parròquia de Palaudàries.
En la visita
pastoral de 1446, es diu que la capella es devota i en el inventari dels béns
diu que hi ha una espassa que se suposa que es de sant Valerià. En les visites
següents del 1600 i del 1727 es diu que s’hi celebra missa cada diumenge. La
tradició de les relíquies de Sant Valerià ha arribat fins els nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada