Edifici cantoner de grans dimensions que acull diversos habitatges entre mitgeres amb sortida al Passeig Nadal i a la Plaça de l'Estació. És de planta quadrangular i volumetria cúbica. Te planta baixa i planta pis amb terrat a la catalana. Actualment els espais de la planta baixa estan ocupats per botigues. Té una estructura compositiva complicada, degut a les grans diferències que s'observen entre els diferents cossos de la façana i també entre els elements que s'hi troben.
Així, a la planta baixa crida l'atenció el fet que les sis obertures existents responen a tres models diferents pel que fa a la forma (arcs rebaixats, llindes, etc) sense que s'hi pugui observar cap eix de simetria ni cap seqüència visible. També en aquesta planta la decoració que remata les finestres respon a diversos models. Comparteixen, el tot cas el fet d'estar emmarcades amb motllures que, estilísticament, recorren a elements neogòtics i naturalistes propis del Modernisme, com els motius ornamentals de flors o els escuts romboïdals. Per contra, el pis superior, repeteix el mateix model per a totes i cadascuna de les set obertures que s'hi troben, ja siguin portes o finestres. En aquesta planta la façana que dóna al passeig Nadal és simètrica, ja que dues finestres flanquegen un balcó suportat sobre mènsules i amb barana de ferro forjat. Pel que fa a la façana que dóna a la plaça de l'estació, es caracteritza per la seva asimetria, ja que hi ha dos balcons arrenglerats a la dreta i dues finestres a l'esquerra. Un altre element que diferencia la planta baixa de la planta pis és l'arrebossat que en aquest darrer cas decora el parament, imitant carreus de pedra. Un vast sòcol recorre el conjunt donant-li unitat i té una rèplica a la part superior de l'edifici. La barana del terrat repeteix els mateixos motius que la dels balcons, amb combinació de línies rectes verticals i d'altres amb sanefes corbades. Malgrat aquestes divergències en l'estructura compositiva, el conjunt transmet una gran unitat.
La zona té una pàtina gris que s’explicaria si els trens funcionessin encara amb carbó; a Sant Feliu de Llobregat – com per arreu – les conseqüències de la crisis econòmica provocada al ensems per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques, es tradueixen en diferir – per temps millors, si arriben finalment – les obres de manteniment i/o reparació que no siguin ABSOLUTAMENT inajornables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada