Passejava
entre les runes esfereïdores de la Torre Na Joana, o Torre ‘Bombita’, posant la màxima atenció per evitar una ensopegada amb alguna de les moltes
restes, disperses aquí i allà , per la tasca que brètols i vàndals – amb llicència municipal - han exercit , i exerceixen sobre aquests edificis de propietat municipal,
i per tant de totes els ciutadans de Montcada i Reixac ; em costava d’imaginar
aquell 15 de juliol del 1919 en que es concentraven aquí una amplíssima
representació de les famílies de l'aristocràcia, i de alta societat de
Catalunya i àdhuc del Reino de España. Maria Regordosa i Jover es casava amb el
torero Ricardo Torres Reina ‘Bombita’.
Llicència
els he donat jo,
molta més
se'n poden prendre.
Va ser la
resposta que donava el virrei a les queixes dels catalans.
En aquest
indret avui dessolat es va viure una gran - i tràgica – història d’amor ; intensa però extremadament breu, al juny de
l’any 1920, amb només 22 anys, i com a conseqüència de complicacions en el part
del seu únic fill Roman Torres Regordosa, moria Maria Regordosa i Jover,
Ricardo Torres Reina ‘Bombita’, absolutament desfet jurava davant del cos de la
seva jove esposa , que es mantindria fidel a ella per sempre.
Devot
del Jesús del Gran Poder, al que havia
dedicat la Capella de la casa, va complir aquell jurament, i un cop superat
aquell gran sotrac emocional, desenvolupar de forma exemplar les funcions de
pare, i administrador del bens del seu fill.
El torero, posseïdor
d’una amplia cultura i un talent natural, havia
nascut el 20 de febrer de 1879 a Tomares (Sevilla), i sentia vers la seva terra
una gran estimació; us reprodueixo una anècdota deliciosa :
” ...
después de una corrida en La Coruña un grupo de aficionados invitó al maestro a
una fiesta que iba a celebrarse a continuación, invitación que este rehusó
alegando que debía tomar inmediatamente el tren a Sevilla. Al oir esto, uno de
los aficionados exclamó "¿A Sevilla va a ir usted ahora?, ¡con lo lejos
que está eso!" y el maestro le respondió "Sevilla está donde tiene
que estar, lo que está lejos es esto".
va entendre a la perfecció la importància de l’hereu a
Catalunya, i és fama que declinava de forma cortès “ ... agradezco su interés
... pero mire usted ... esta tierra... és ... “ les ofertes que li feien de la
fàbrica de Ciment Asland per les terres de les faldes del turó de Montcada.
Roman Torres
Regordosa, va poder mantenir la finca, malgrat les terribles pressions que
s`’exerciren sobre ell, tant des de l’àmbit de les activitats industrials, com
des del polític delerós de les plusvàlues urbanístiques.
Als anys
1980, quan el feixisme s’havia convertit
en ‘democraciola’ , Ricard Torres
Rocamora , nét de “Bombita”, va vendre la propietat en parcel·les donant lloc
al Polígon industrial “ La Ferreria”.
L’edifici de
la Torre Bombita i els seus annexes, van ser donats l’any 1985. a l’Ajuntament
de Montcada, com una de les compensacions pactades alhora d’aprovar el
projecte.
El
Consistori, en representació de tots els montcadencs, va assumir la responsabilitat del seu
manteniment, cosa que NOTÒRIA i MANIFESTAMENT no ha fet.
Tinc la
certesa que existeix una relació causal , entre aquest abandó , i la situació actual de l’Ajuntament, investigat
per presumpta corrupció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada