divendres, 4 de gener del 2013

SANT MIQUEL DEL CORB. LES PRESES. LA GARROTXA

La parella ‘romànica’ que formen la Carmen Toledo Cañadas, i el Tomàs Irigaray Lopez, mantenen – malgrat la catastròfica situació del Reino de España – la ‘santa obstinació’ de visitar i fer conèixer ‘urbi et orbe’ el patrimoni històric i cultural de la nostra terra.

En aquesta ocasió s’arribaven fins a Sant Miquel del Corb, al municipi de les Preses, a la Garrotxa; el topònim d’aquest petit municipi , 9 km 2, podria tenir el seu origen en el fet que el lloc – com molts d’altres – fou obtingut per aprisió [ ocupar (una terra sense titular directe) amb el propòsit de rompre-la, d’explotar-la com cal i d’obtenir-ne la propietat].

S’esmenta de forma particular aquesta forma d’adquisició en el testament d’ Elienard de l’any 922 , en el llegà a la seva segona muller, Ricarda, l'alou de les Preses, que havia ‘obtingut per aprisió’. Al susdit document es mencionen també les masies del Pujol, l'Avellaneda i la Nespleda, encara existents, i els vilars del Corb i Nou, amb llurs cases, horts, terres i vinyes, prats, molins, boscos i aigües.

Ricarda contragué segones noces amb Sal•la, noble cavaller originari del comtat d'Osona. Aquests esposos, Sal•la i Ricarda, foren els fundadors del monestir de Sant Benet de Bages, per al qual monestir Sal•la obtingué l'aprovació papal i la immunitat de la jurisdicció episcopal i laïcal per part de Roma. El 960 Ricarda féu donació al cenobi de Bages de l'alou de les Preses i el Corb i les rendes que n'eixirien, per tal de poder procedir a la construcció del monestir i de la seva església. Els sarcòfags dels dits esposos fundadors, de pedra, es conserven encara a l'església de Sant Benet.

De Sant Miquel del Corb, trobàvem : se’n fa esment en quasi tots els documents, religiosos i/o laics, dels segles XIII i XIV, i hom defensa que tenia aleshores la qualificació de parròquia.


Església romànica d’una sola nau amb volta de canó, sense absis, amb campanar de torre quadrada i porxo amb estructura de fusta a la façana principal (ponent). Té porta dovellada amb arc de mig punt. A la capçalera de la nau (llevant) hi ha una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt.

La planta romànica va quedar molt modificada per les reformes del Segle XVIII, moment que va ser sobrealçada la teulada.

Té una sola nau i la capçalera és a llevant, sense absis diferenciat. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt.

Una finestra d’estructura similar va quedar al descobert i es reconstruí, a la paret del migdia, quan es dugué a terme – a partir de 1984 i fins a la seva inauguració, al començament de maig de 1986 – una intervenció general que va consistir en la refeta de la coberta, del porxo i del paraments exteriors i interiors.

Durant les obres es va suprimir una dependència destinada a la sagristia, en el seu exterior hi havia una pedra cantonera amb la inscripció ( Joseph Camps paborde de Sant Miquel. 1806).

A la paret del migdia hi ha dos contraforts.

També es va suprimir l’escala exterior de pedra, adossada a la paret nord.

A la façana de ponent hi ha un ampli porxo, fet principalment de fusta, adovellada i amb un arc de mig punt.

La nau té una volta de canó, enlluïda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada