dilluns, 7 de gener del 2013

L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC DEL CARRER MAJOR

La demografia ens explica que Montcada i Reixac creixia als segle XVIII i XIX de forma ‘quasi natural ‘ :

1787 719
1857 1.344
1877 1.425
1887 1.626
1900 1.710
1910 1.949
1920 2.810
1930 6.513

L’Exposició Internacional de Barcelona suposarà un primer creiexement exponencial, en línia amb la tradició d’espanyolitzar que esdevindrà la columna fonamental del pensament feixista.

La repressió posterior al genocidi contra Catalunya va ser desmesurada i brutal, però demogràficament Montcada i Reixac no parava de créixer :

1940 6.649
1950 8.656
1960 13.295
1970 22.462
..
2011 34.232 habitants

No trobava gaire informació de l’edifici de L'Ajuntament que llegeixo és un edifici recuperat d'una antiga casa de postes.

L’edifici va ser objecte de diversos projectes: el de Francesc de Paula del Villar Lozano el 1856; el de Romà Prats i Montels el 1884 i els de Josep Graner i Prat (mestre d'obres municipals i assessor de l'Ajuntament en temes urbanístics) el 1907 i el 1918, que finalment va ser acceptat.

Jaume Plantada i Victoriano Villaverde van projectar l'escala de granit i el forjat dels balcons.

Francisco Segarra i Fills Constructors i Adornistas van projectar l'enguixada de les parets i sostres.

E. I J. Buxeres, va dissenyar els vidres.

Muixí I Cia successora de Juan Planas, va dissenyar la porta.

De la descripció tècnica reprodueixo :


Presenta una façana remodelada on es mostren una sèrie d'elements recuperats d'èpoques anteriors dins d'un aplec de variats historicismes. La façana és de distribució totalment harmònica dels seus elements d'obertura i decoració, tant a la planta baixa com al pis. A la planta baixa la porta d'entrada és d'arc rodó de mig punt, que a la vegada es troba ressaltat per una motllura a l'estil de la fàbrica de maó amb una de les arquivoltes dentades. A l'espai del timpà de la porta hi ha una reixa de forja artística, on al bell mig es troba l'escut de Montcada. A cada costat de la porta hi ha dues finestres rectangulars amb barana de ferro forjat i motllura onejant a la part superior emmarcant l'espai en forma de cortina. Al pis, i seguint l'eix de la porta d'entrada, hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus de barana que a la planta baixa i decoració a la part superior però de mides més petites. A sobre hi ha la representació de l'escut de Montcada emprat com a segell entre els anys 1837 a 1940. A cada costat hi ha una balconada de dues obertures de forma rectangular, barana del tipus ja explicat i emmarcament superior dins l’ incidència de l'arc conopial. La façana corona en una fina motllura de cornisa ornamentada en dents de serra i de forma ondulada en sobresortit al centre. Barana de finestres i balcons: Les baranes de protecció ubicades a les finestres i balconades de l'Ajuntament es formen a partir d'una forma rectangular en disposició de lectura dels elements horitzontalment; el treball artístic de la forja es limita per la part inferior, per una barra clavada pels seus extrems al mur del forat de la finestra -que es troba en retret respecte a la barana- i sostinguda sobre un anell la qual cosa no la fa reposar directament a l'ampit; per la part superior el tancament és el mateix però amb una inclusió de la segona barra. L'aspecte artístic el centra un element circular i un treball de reixa graellada de barres rodones a l'interior. Aquest cercle es troba acompanyat d'un ornament d'estilitzacions florals -fulles- conjuminat amb uns elements fusiformes amb la finalitat de donar-li ritme, elasticitat. En el seu conjunt el treball ens manifesta uns veritables dominis de conjuminació d'uns elements geomètrics i d'altres d'inspiració en la natura a fi i a efecte d'aconseguir uns resultats força suggestius de formes, trencament amb l'aire monòton de la línia recte en benefici de la corba, del moviment.

Trobava qualificacions per quasi tots els gustos : Historicisme, Noucentisme , Renaixença ,... i curiosament en aquesta ocasió ningú esmenta l’eclecticisme; pel seu caràcter d’edifici públic, i atenen el període històric en que s’aixecava, pensem que es va proposar des de la llibertat i la elegància del modernisme, per acabar-se transformant en un espai on el feixisme es pugues sentir còmode.

Sou pregats a fer les adicions i/o correccions que un semblin escaients a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada