Trencava quasi al davant del Mas la Sabatera, que depèn ara de Montblanc [ en aquesta situació de fallida econòmica, enlloc de reduir les grans despeses, Casa Reial, Presidència del Govern del Regne, Presidència del Congres dels Diputats, Presidència del Senat, Presidències de les Taifes, Parlaments de les Taifes, Institucions heretades del Primer Feixisme, Institucions inventades per la ‘demoraciola’,... s’ha decidit reduir la minsa ració de xocolata que rebia el lloro; adéu-siau ajuntaments, sanitat universal, ensenyament públic,... ]; pensava en aquesta evident i flagrant injustícia, mentre fèiem camí vers l’ermita dita per alguns de Santa Anna de Montornès, i per altres de Barberà.
Construïda a la segona meitat del segle XIV, a instàncies del rei Pere el Cerimoniós, el qual, juntament amb l'arquebisbe de Tarragona, Pere Clasquerí, en posà la primera pedra. Des de la seva fundació, pel fet d'estar ubicada en la quadra de Montornés, depengué de la parròquia de Barberà, la qual tingué cura de l'ermita fins a la destrucció de 1936.
Fou un important lloc de romiatge, tant per celebracions festives com per realitzar súpliques i pregàries dels veïns de la rodalia, especialment Barberà, Prenafeta i Montblanc.
La seva inclusió dins el terme de Prenafeta, senyorejada per Poblet, provocà al llarg de la història greus enfrontaments amb Barberà per qüestions jurisdiccionals.
És un edifici de planta rectangular (21 x 7 metres). Sis arcs diafragmàtics ogivals de pedra, que arrenquen del massís mur lateral, d'1 metre, i sense contraforts, recolzen la teulada a dues vessants. Inicialment tenia la coberta amb enllatat de fusta amb bigues i cartel•les artísticament tallades al carener.
El darrer quart del segle XVIII, el rector Cabirol de Barberà va fer construir les voltes amb les llunetes actuals, afegint un tram al sol naixent per situar-hi un cambril i una sagristia, així com el cor elevat de l'entrada. El frontispici és d'una gran simplicitat. Modifiquen la silueta de la doble vessant una espadanya, a l'esquerra, i la casa de l'ermità – ara en estat d’absoluta ruïna - a la dreta.
A la part central hi ha una magnífica porta de punt rodó dovellada de gran sobrietat: com a únic ornament té un guardapols motllurat i impostes, fet que l'emparenta amb l'arquitectura cistercenca. Tret dels elements estructurals angulars, que són de pedra, la resta és de maçoneria.
Des de la Creu de terme de Santa Anna, i per la seva intercessió reiterava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble, i fes sentir la teva justícia al estol de corruptes que van portar a la mort al Dimitris Christoulas, i a una munió anònima dels més febles i desvalguts de la nostra societat.
El vent contestava amb energia, Amén !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada