CAN BRUSTENGA DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. CAMPANAR DE LA CAPELLA DE LA PURÍSSIMA

M’aturava per retratar aquesta casa reedificada l'any 1647, segons les cròniques - i la inscripció de la llinda - a càrrec d’Isidre Oller, ja que malgrat que s’havia començat a construir amb els diners de la pubilla Brustenga, la casa es va ensorrar - pensem que com a conseqüència d’una planificació i execució maldestra - i llavors el seu marit va decidir fer la casa el doble de gran amb els seus diners, com consta a la porta.

Als Brustenga se’ls atribueix una presència constant en aquestes terres des del segle XIII sembla que el primer d’aquesta nissaga formava part del seguiment de la princesa Violant d'Hongria que seria esposa de Jaime I, qui els va cedir unes terres dins de la Baronia de Montbui, a la que pertanyia aleshores Santa Eulàlia de Ronçana. No sabíem trobar – si el tenen – el blasó d’aquesta família, dels Oller us en deixo un enllaç :
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/OLLER.html

La primera notícia documental - que al capdavall és el que compta – esmenta un Pere Brustenga al voltant de l'any 1300; la família a lliurat a l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, documents de la casa, salvats dels estralls de la guerra contra Catalunya de 1936-39; això ha permès fer tota la seqüència de la família Brustenga des d'inicis del segle XIV fins els nostres dies; la conservació del cognom era una pràctica comú a Catalunya, es mantenia - per renúncia del ‘pubill’ quan a la prelació , com es permet novament fer-ho avui; aquesta pràctica només es va prohibir durant el període de la Dictadura - així en el segle XVII, en que hi van haver 4 pubilles seguides es va mantenir.

Al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans a l’entrada Brustenga trobava :

BRUSTENGA ; Llinatge existent a Barcelona, Caldes de Montbui, Granollers, Rubí, Terrassa, etcètera; afegeixo Santa Eulàlia de Ronçana, fent però l’advertiment que l’entrada ‘Caldes de Montbui’, potser la inclou.

No podia accedir a l’interior d’aquesta gran masia de planta rectangular amb un pati central encerclat per un porxo, una capella i altres cossos annexes, tancats per un gran portal amb la llinda a que feixem referència; hi havia algun vehicle aparcat però no vaig veure cap persona per a demanar-li permís.

Llegia de la descripció ‘tècnica’ : La casa segueix la tipologia clàssica de tres crugies i tres pisos d'alçada (el superior són les golfes). Tot i que l'estructura general de la casa no s'ha tocat des de la seva construcció al segle XVII, hi ha una important reforma del segle XIX. Aquesta afecta a tota la decoració interior. El pis principal està pintat amb motius florals i geomètrics a la gran sala i a totes les habitacions (totes amb alcova). La casa està coberta amb teulada a dues vessants, de la qual sobresurt una torre d'un pis més, no sabem si forma part de la reforma o és original. L'interior presenta decoració del 1865. El capcer de la façana també és del segle XIX, fet de totxo.

Havia d’aparcar al voral de la carretera per retratar el campanar de la Capella de la Puríssima.

Quan iniciava el retorn a les terres de ‘l’altre Vallès’, pensava que els Brustenga formen part d’aquest paisatge al mateix nivell que el riu Tenes.