Llegia que ca n’ Avellaneda era una gran explotació agrícola de secà, bàsicament d’avellaners, i d’aquí el nom de la casa ‘avellaneda’. Discrepo d’aquesta tesis, que l’any 1236 - segons el meu criteri, queda negada - quan apareix esmentat un Arnau d’Avellaneda.
En el Reial Cadastre de Castellar del Vallès de 1716 de José Patiño la finca de ca n’Avellaneda estava referenciada a la parròquia de Sant Julià d’Altura.
El cos de l’edifici fora del segle XVIII, i els afegitons modernistes cal situar-los entre la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
Des de 1964 la masia és un restaurant, i la seu social de la Penya Arlequinada.
Quan a la descripció llegia ; Cos principal de volum primigeni de planta baixa i dues plantes i coberta a dues vessants, envoltat per migdia i ponent per volum d’una sola planta amb terrat amb balustres i rematat per torre quadrangular mes alta, i per nord per cos adossat de planta baixa i planta principal rematat també per torre quadrangular d’una planta més, tot d’estil modernista.
A destacar els elements decoratius de les obertures com els vitralls i rajoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada