L'antiga església parroquial de Sant Pere de Pierola, està dalt d’un turó, amb un tancament perimetral de filferro per evitar-ne l’accés, i els més que possibles accidents i lesiones. Aquesta decisió no va ser però ben rebuda per tothom.
Se’m fa difícil trobar un adjectiu que descrigui la infinita desolació de l’indret.
L'església de Sant Pere de Pierola, esmentada el 1098, va aixecar-se en un lloc particularment desavinent i inapropiat, i això n’ha condicionat la seva existència.
El turó on està emplaçada l'església, molt abrupte, fou al llarg dels segles progressivament empetitit per l'acció erosiva de les aigües de la riera, fent avançar els barrancs fins arribar a amenaçar, al segle XVIII, amb l'enrunament de l'església romànica i comportant l'edificació a sobre de les ruïnes romàniques d'un nou temple d'estil barroc.
Aquest nou edifici, però, es mantingué poc temps en bones condicions: durant la guerra del francès patí molts atacs i saquejos que feren malbé tant l'església com la rectoria i els quals ens han arribat descrits amb detall, gràcies a les notes del rector Pere Solanllonch que es conserven a l'Arxiu Parroquial d'Hostalets de Pierola. Així doncs, a les destruccions patides durant la guerra del francès es vingueren a afegir, cent anys després de la construcció de la nova església, noves accions erosives provocades per les crescudes de la riera de Pierola que accentuaren els xaragalls que envoltaven el turó, fent-lo més i més petit.
El creixement humà del nucli dels Hostalets, es feu en detriment de Pierola, que alhora que anava minvant la seva població, contemplava com és succeeixen les sol•licituds dels habitants dels Hostalets al bisbat, demanant permís per edificar-hi una nova capella.
Com el peix que es mossega la cua, la pèssima localització i el mal estat de l'església i de la rectoria de Pierola, van fer aconsellable, que com demanaven els fidels , s’aixequés aquesta capella, que es construí al solar de Can Valls, finalitzant les obres l'any 1852.
Continuava però la degradació de l'església i de la rectoria de Pierola – orfes de tot manteniment - l'any 1865 el rector es dirigeix al bisbat demanant poder instal•lar als Hostalets pel mal estat de la casa rectoral.
Per disposició del bisbe de Barcelona Pantaleó Montserrat, el rector passa, , a viure als Hostalets i, l'any 1868 s'hi trasllada la parroquialitat de manera definitiva, passant a ser l'església de Sant Pere de Pierola, sufragània de la dels Hostalets de Pierola.
A partir d'aquest moment, Sant Pere caigué en l'abandó rebent visites puntuals en dies d'aplec o pel dia dels difunts, tota vegada que el fossar va continuar dalt del turó.
Des del pla intentava recollir una imatge menys patètica del indret
El Pere JuliàSubirana – potser per allò de compartir el nom amb l’Apòstol - aconseguia retratar-ne l’interior.
Que des d’aquestes ruïnes l’apòstol que té les claus del cel , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malats crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i amb tots els que viuen o pateixen estretors econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada