El camí es desvia un bon tros abans d’arribar a l’edifici que clarament s’aprecia ha estat modificat a inicis del segle XX, potser perquè està en aquest indret des del segle XIII, Can Torrents alhora que forma part del paisatge, el conforma i transforma ; quan a la descripció llegia : conserva pocs elements genuïns, a excepció del portal adovellat de mig punt i el ràfec sobresortit, que és aprofitat per ubicar teules escantonades i arrebossades que compleixen amb la més clara funció decorativa. Al bell mig del frontis hi ha una obertura esbocinada, amb barana de forja incrustada que fa les voltes de balcó i a més, marca l'eix de simetria de l'edifici. La façana està totalment restaurada i estucada. El carener és perpendicular a la façana seguint els cànons clàssics.
Pensava en la curiosa denominació ‘Vall de Rovira’ ; possiblement els dos exemplars de l’espècie Quercus – penso que un roure i una alzina – que custodien la petita esglesiola de Nostra Senyora de Togores i sant Abdó i sant Senén; son els darrers exemplars del que fou un bosc majestuós.
S’explica que la introducció del pi, obeeix a un pla sinistre encaminat a ‘dessolar la terra’, endegat amb posterioritat al genocidi de 1714. Em costa de creure, ja que això pressuposa als nostres botxins , una certa ‘intel•ligència’ que certament la naturalesa els ha negat des del principi dels temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada