Andorra és sempre una destinació agradable, i conèixer el seu entorn, és quasi un aprenentatge espiritual per la quantitat – i qualitat - d’esglésies romàniques, situades moltes d’elles en llocs privilegiats. Aquesta vegada l’església està afermada damunt del puig de les Bons.
Dins la parròquia d’Encamp trobareu el llogaret de Les Bons situat a 1336 metres d’altitud. Al capdamunt vigilant ancestralment el lloc hi ha dos edificis; l’església de Sant Romà, i la Torre dels Moros, antiga torre de defensa. Avui però l’ interès es centra en l’església construïda sobre la roca.
Sant Romà és una església d’origen romànic construïda l’any 1164. És de nau única amb l’absis semicircular orientat a llevant d’estil llombard. Aquest absis és ornamentat amb un fris decorat amb bandes i arcuacions cegues pròpies d’aquest estil arquitectònic. També hi ha dues finestres de doble esqueixada.
L’edifici consta d’una nau rectangular coberta amb volta de canó que descarrega el seu pes damunt de dos arcs torals que reposen sobre dos pilars adossats al mur i dues columnes. Aquestes dues columnes són decoratives ja què els arcs descansen en dues mènsules.
L’absis de forma semicircular i cobert en volta de quart d’esfera segueix l’orientació clàssica d’est-oest. El terreny on s’alça no permet l’accés per la banda sud i per això es fa per l’oest. El mur s’allarga per damunt la porta per la construcció del campanar d’espadanya de dos obertures de mig punt.
Exteriorment la coberta de la nau i l’absis està feta amb lloses de llicorella.
La porta d’accés ha estat modificada i al segle XVI, moment en que s’hi van afegir dues finestres quadrades laterals. Malgrat les reformes posteriors encara podem apreciar l’arquivolta decorada amb dents de serra original. És una de les poques mostres d’escultura conservades a Andorra, juntament amb les que es troba a la porta de l’església de Santa Coloma. El porxo va ser edificat posteriorment als segles XVI – XVII.
Interiorment en el centre del presbiteri l’altar s’alça fet d’obra sobre blocs de tosca fent pilar i coronats per una gran llosa d’esquist com ara. Originalment conservava en el seu interior una lipsanoteca – una capseta de fusta- i una ampolla de vidre amb la data de consagració.
Els murs alberguen una reproducció de les pintures murals romàniques que es troben en el MNAC. Aquestes pintures han estat identificades com pròpies del Mestre de Santa Coloma. També es poden observar pintures de tradició gòtica amb la iconografia de Sant Pere obrint la porta del paradís als elegits mentre a l’altre cantó els condemnats cremen en l’infern.
També val la pena admirar el retaule policromat gòtic, damunt la porta d’entrada, dedicat a Sant Romà d’Antioquia del s. XVI de l’escola del Mestre de Canillo i diferents peces de mobiliari de fusta.
Realment una església per fruir visitant-la tant per l’art que empara com pel meravellós lloc on es situada.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada