El botxí dirigí la paraula al presoner que emmanillat espera la seva hora final.
¾ No pensi que jo sempre he fet aquesta feina que no vol fer ningú. No, jo sóc un esperit educat i sensible. M’agrada la música, per damunt de tot l’òpera, escoltar a la Maria Callas o la Renata Tebaldi, ooh! Dels més moderns, Pavarotti, (q.p.d.) és que em sublima i en sento transportat al paradís. Tot el cos em dóna un calfred que no ho puc resistir i seguidament em poso a plorar com una magdalena. Ai, senyor! Els concerts de música clàssica i el teatre també són la font de la meva inspiració. Tinc estudis, no cregui, eh! Els meus pares en van donar una bona educació, sóc mestre i psicòleg. En un moment de la meva joventut volia fer-me capellà. Però noi, ja ho veu; la crisi i la manca de feina; m’ha obligat a buscar-me aquesta feineta a estones perdudes. Clar, he de mantenir la dona i els tres fills i això no pensis sigui fàcil ni econòmic. Aah! I la hipoteca...
¾ Quines coses de garlar...Tu estàs “sonao” o què? “Fanear”, estudiar? Però “niño” en que país vives
¾ I vostè com ha vingut a donar-me feina? Ja li agraeixo, ja, com no és una feina fixa sinó a temps parcial, si no li toca a ningú, a vegades ens costa arribar a final de més.
¾ Jo tota la vida m’he dedicat al “trapicheo” per ir “p’alante”. Una tibada de bosses. Un atracament que altre. “Un robillo de nà”. Quatre o cinco “mangis” que “más” da. Drogues. Un par de “gachís” pa “hacer la calle”. Total “nà”, “cuatrocientas” o cinc-centes detencions per delictes menors. Cada setmana un BMW “nuevecito”. N’afanava un de nou i deixava l’altre. Això si quan el deixava era sempre amb el dipòsit buit. Que com tu dius, el món no està per posar gasolina al preu que va. I no vegis com presumia. Al barri molts em tenien enveja. Ben vestit, ja que segons la “faenilla” hi ha que saber quina roba posar-te. Paies bones cada tres per quatre. I a viure la vida. Però l’última vegada vaig robar un Mercedes i la vaig “espifiar”.
¾ Un Mercedes? No m’has dit que sempre robaves BMW.
¾ Si, Sempre BMW però aquest cop vaig robar un Mercedes. Maleït Mercedes!! Buscat per la policia i amb el cadàver d’un jutge en el maleter. Quan em vaig adonar la “pasma” amb “toos” els cotxes amb llumetes vermelles i blaves rere meu. “Lo mismico” que Navidad. Bé, “toitos” rere el Mercedes. Jo accelerava. Ells acceleraven. Jo corria. La policia corria més. Jo girava a la dreta. Ells un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Finalment em vaig estavellar en una porta. El primer cotxe va xocar amb el meu. El maleter s’obrí. Ondia! el cos del “cascarrabias”. Mort, ben mort. “Muertecito del too”! Llavors vaig córrer com un cérvol desesperat. Ells corrien com gossos de presa. Cansat em vaig amagar. Em van olorar i em van posar les manilles. No podia més. Ells tampoc. Si hagués corregut un xic més. Potser...
¾ I després...
¾ En van interrogar. Un policia bo. Un policia dolent. Un em comprenia. L’altre em caçava les paraules. Al cap de cinc hores. No sabia qui era el policia bo. Ni l’altre. Un em donava tabac. L’altre me l’arrancava de la boca. Un em portava cafè. L’altre em donava un cop de llistí telefònic. No es marca, saps. Després la dona polícia. Quan quasi no podia obrir els ulls de son. Jo pensava. S’entendrirà al veure’m. Sí, sí, li vaig clucar l’ull amb picardia. Estava bona. Em fa fotre una hòstia! Vaig caure de la cadira. En lloc d’aixecar-me. Em va fumer una guitza. Ja no podia més. Vaig firmar. I tant que vaig signar. Hauria firmat, fins i tot, la Bíblia. Després el judici.
¾ I el judici què?
¾ Un passa carrers. Ni em van preguntar res. La sentència directa. Ara tenen molta feina. Jutgen politics.
¾ A sí és clar! I tu amb tanta cara. No podies ficar-te a la política. Cotxe. Droga. Ties. Festes. Saraus. Ben vestit. I no tens mala planta.
¾ Tio!! Jo em vesteixo amb la meva pròpia pell. No vaig de llop amb pell d’ovella. Sóc delinqüent, però “honrao”. No faig “manganeo” sota mà.
¾ Tens raó. Aquests roben i encara els hi riuen les gràcies. Ni presó. Ni tornar el diners. A continuar vivint de l’oprimit poble.
¾ I viva la pepa!! Si torno. Quan torni em faig d’aquestos que viuen a l’espatlla dels altres.
¾ Home! Algun n’hi ha d’honest.
¾ Ja ho va dir el Senyor. Hi ha molts en la vinya de Déu però son pocs els triats.
¾ Bé acabem. Quin tipus de melodia et poso per el traspàs. Rimski-Kórsakov, Mendelssohn, Wagner?
¾ Saps què posa’m la Macarena. Així m’aniré alegre.
¾ Quin mal gust. I quina feina em donaràs a trobar-la. Bé, tot sigui per què te’n vagis feliç.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada