Amb el inici de la lletra de la cançó “Que volen aquesta gent, que truquen de matinada” cantada per Maria del Mar Bonet, vull denunciar que ens estem acostant a un tipus de repressió, censura, supèrbia i despotisme que no havíem sofert amb la mateixa mesura, des del inici de la democràcia.
No em referiré als temps foscos i dictatorials del Franquisme, ja que teòricament, no hauria d’esser comparable, una dictadura amb una democràcia; ans bé, quan un partit que ha aconseguit una majoria absoluta ( fais una exhaustiva anàlisi de la Llei d’Hond) i es basa en ella, suposant que li dóna la legitimitat per no comptar amb cap altra formació política que ha estat igualment votada i té la legitimitat també de molts vots de ciutadans i ciutadanes, per aplicar el dret de cuixa i imposar els seus criteris de governació – agradin o no agradin a la majoria dels ciutadans, ja que ni els sona allò de governar pel bé comú i interès general- inclusiu passant-se per l’entrefolre els procediments legals ( tal com denuncia Catalina Esteva ( PxS) en la manera d’actuar el Consistori de Sóller, que no li ha quedat més remei que posar un recurs en contra de lo acordat en un plenari dels darrers); ens trobam amb una espècie de dictadura encoberta dins d’un estat de dret.
Per a mi, aquesta realitat que descric és absurda i contradictòria, ja que vindria a esser i en pràctica ho és: “ el govern del poble, però sense el poble”
Que es legisla per afavorir els seus, mantenir les cotes de poder, desfer tot el treball que feren altres partits quan governaren, amb el suport de més vots que ells, i agranar cap a què els acòlits del partit detectin els càrrecs necessaris, per si de cas en alguna altra vegada perdessin les eleccions i així, seguint al peu de la lletra les normes del generalíssim dels exercits, deixar-ho “atado y bien atado”
A dir que ambdós partits majoritaris han actuat de manera semblant, col·locant als seus, amb la diferència que la dreta més pura, quan detecta el poder de la majoria absoluta, el primer que fa és esbucar les consecucions socials de la classe treballadora ( contemplau la reforma laboral, on tan sols hi queda afegir l’acomiadament lliure) i ara de la mitjana, en ares d’una crisi, ja vaig dir que inventada i construïda- que han creat els mateixos que mouen els fils econòmics ( tots els que es troben darrera del sistema financer i crearen la bombolla immobiliària pels seus interessos, i que ara patim tots) que habitualment no és que tan sols els votin, si no que els situen en el poder com a braços executors, quan els convé.
“Que volen aquesta gent...? idò el ministre de l’Interior del Govern Espanyol Jorge Fernández Díaz, ha anunciat que començarà una espècie de caça i captura dels capdavanters i organitzadors del 15 M bis que convoquin les concentracions i manifestacions a través d’Internet per a tenir-los ben controlats.
No sé si aquestes mesures no es passen pels dallonses la Constitució, que quan els convé ells la tenen tan a mà i com per llavors, amb un canvi de terci, facin un procés d’oblit sistemàtic i intencionat.
Per les nostres contrades, l’autentica burrada i salvatjada de la permissivitat per a construir un macrohotel a Sa Ràpita amb el vist i plau de Josemon Bauzá; Consell Insular i Ajuntament de Campos ambdós PP i que han fet per “arte de birlibirloque” que una modificació en la capacitat de construcció de la sona, i “alla donde decia 2 hectàrees, ahora digo que 21” i amb aquesta mesura, pegar una punyalada a un lloc idíl·lic de Mallorca. Qui els votaren i també estimen Mallorca, veuran com una part emblemàtica del nostre territori, entra dins la “Balearització, ja que a més de l’hotel i el camp de golf, no oblidem les infraestructures que es crearan.
Si els hagués de definir, als nostres trists governants, ho faria com els Reis Mides, però en lloc de convertir en or, tot el que toquen, ho converteixen en merda.
Estem arribant a un tipus de feudalisme simiocràtic, on els que surten elegits a les urnes, són perillosos per la salut i la llibertat. Petits dictadors encoberts de llana democràtica.
Hi ha massa fills hipòcrites de la gran Messal·lina.
Ja he quedat a ple!.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada