Retratava una vegada més l’edifici magnifica del que seria Mercat Central de Sabadell.
És un edifici del segle XX, de la seva gènesi trobava :
El 2 de març de 1927 es presenta per Josep Renom i Costa (Sabadell, 1879 - 1931) aleshores arquitecte municipal, un avantprojecte que és definitivament aprovat el 28 del mateix mes. A partir d'aquí el projecte es desenvolupà amb rapidesa. El 2 de maig ja es posa la primera pedra. Les obres de construcció van finalitzar el 1930 i l'edifici ja en aquella època va ser el model en que s’emmirallaven els equipaments destinats a mercat municipal.
Del perquè on hi ha el Mercat Central se’n deia “El Camp de la Sang”, llegia :
Cal anar al juny del 1855, una vegada acabada la Guerra dels Matiners, a la comarca del Vallès hi va haver una nova temptativa d’aixecament carlí.
En Joan Serrano i Berriga, mestre de Matadepera, va aplegar al seu voltant uns quants fervorosos de la causa, alguns sabadellencs, partidaris del carlisme en una ciutat eminentment republicana, van intentar adherir-s’hi i ajudar la partida que es formava, però no ho pogueren fer, doncs el grup fou capturat per les tropes del “Regimiento de Soria” de guarnició a Sabadell.
El Capità General de Catalunya, en Zapatero i Navas havia donat ordre de que tots els que es trobessin amb les armes a la mà fossin afusellats a les vint-i-quatre hores, per la qual cosa fou instruïda ràpidament la causa sumària i els detinguts van ser culpats i condemnats a mort.
Entre els reus hi havia un noi de dinou anys, un tal Jaume Casanovas, que només feia que plorar la seva dissort. Les autoritats i els veïns, condolguts, anaren a Barcelona per demanar l’indult del noi, el qual fou concedit, però arribà una hora tard, quan ja l’havien afusellat.
El dia 2 de juliol de 1855, al posteriorment denominat “Camp de la Sang”, hi afusellaren:
• Pere Vila Cirera, pare caputxí, fill de Sarrià, de 48 anys.
• Jaume Casanovas, minaire de Sarrià, de 19 anys.
• Benet Lluís Comes, paleta, de 29 anys.
• Llorenç Corbella, paleta, de Sant Feliu del Llobregat, de 36 anys.
L’endemà, dia 3 de juliol, afusellaren a tres restants:
• Ramon Tudó Boada, pagès, de Pont d’Armentera, de 35 anys.
• Francesc Arqué Bardina, carreter, d’Arbeca, de 39 anys.
• Joan Serrano i Berriga, mestre de Matadepera, d’Aldearubia (Salamanca) de 39 anys.
Tots tenien en comú el delicte gravíssim de ‘voler ser catalans’ ; que contra tota lògica jurídica es imprescriptible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada