EL MERCAT AIXECAT DAMUNT LA SANG DELS MÀRTIRS.

Retratava una vegada més l’edifici magnifica del que seria Mercat Central de Sabadell.

És un edifici del segle XX, de la seva gènesi trobava :

El 2 de març de 1927 es presenta per Josep Renom i Costa (Sabadell, 1879 - 1931) aleshores arquitecte municipal, un avantprojecte que és definitivament aprovat el 28 del mateix mes. A partir d'aquí el projecte es desenvolupà amb rapidesa. El 2 de maig ja es posa la primera pedra. Les obres de construcció van finalitzar el 1930 i l'edifici ja en aquella època va ser el model en que s’emmirallaven els equipaments destinats a mercat municipal.

Del perquè on hi ha el Mercat Central se’n deia “El Camp de la Sang”, llegia :

Cal anar al juny del 1855, una vegada acabada la Guerra dels Matiners, a la comarca del Vallès hi va haver una nova temptativa d’aixecament carlí.

En Joan Serrano i Berriga, mestre de Matadepera, va aplegar al seu voltant uns quants fervorosos de la causa, alguns sabadellencs, partidaris del carlisme en una ciutat eminentment republicana, van intentar adherir-s’hi i ajudar la partida que es formava, però no ho pogueren fer, doncs el grup fou capturat per les tropes del “Regimiento de Soria” de guarnició a Sabadell.

El Capità General de Catalunya, en Zapatero i Navas havia donat ordre de que tots els que es trobessin amb les armes a la mà fossin afusellats a les vint-i-quatre hores, per la qual cosa fou instruïda ràpidament la causa sumària i els detinguts van ser culpats i condemnats a mort.

Entre els reus hi havia un noi de dinou anys, un tal Jaume Casanovas, que només feia que plorar la seva dissort. Les autoritats i els veïns, condolguts, anaren a Barcelona per demanar l’indult del noi, el qual fou concedit, però arribà una hora tard, quan ja l’havien afusellat.

El dia 2 de juliol de 1855, al posteriorment denominat “Camp de la Sang”, hi afusellaren:

• Pere Vila Cirera, pare caputxí, fill de Sarrià, de 48 anys.
• Jaume Casanovas, minaire de Sarrià, de 19 anys.
• Benet Lluís Comes, paleta, de 29 anys.
• Llorenç Corbella, paleta, de Sant Feliu del Llobregat, de 36 anys.

L’endemà, dia 3 de juliol, afusellaren a tres restants:

• Ramon Tudó Boada, pagès, de Pont d’Armentera, de 35 anys.
• Francesc Arqué Bardina, carreter, d’Arbeca, de 39 anys.
• Joan Serrano i Berriga, mestre de Matadepera, d’Aldearubia (Salamanca) de 39 anys.

Tots tenien en comú el delicte gravíssim de ‘voler ser catalans’ ; que contra tota lògica jurídica es imprescriptible.