Per situar-vos :
La rectoria de Gallifa es troba separada de l'església parroquial uns centenars de metres.
El seu aspecte és el d'una masia, amb les característiques específiques d'aquestes: les golfes, coberts, corts per a bestiar, etcètera. Posseeix i/o posseïa també terres de cultiu que progressivament s'han anat abandonant.
L'edifici principal presenta una distribució simètrica al frontis, l'eix el marca la porta d'entrada, amb un arc de mig punt amb dovelles de pedra. El carener de la teulada és perpendicular al frontis i el ràfec mostra una senzilla decoració feta amb teula. Encara es conserva l'era, mantenint la seva forma peculiar. En la cara meridional s'aixequen unes voltes de pedra tosca que salven el desnivell del terreny i a la vegada fan de suport a una eixida.
A l'esquena nord de la teulada, i sobre una de les parets mare de la rectoria, s'aixecà un campanar al voltant del 1920. Com explicació trobava :
Al costat de la rectoria, l'any 1761, es beneí la capella anomenada del Santíssim Nom de Jesucrist , que substituïa aleshores a l'església parroquial, donat el deficient estat en que es trobava; al 1781 quedava únicament com a capella domèstica, en limitar-se les seves funcions. . Hi ha constància que al llarg dels segles XVIII i XIX es van fer diverses obres de restauració a Sant Pere i Sant eliu, per trobar-se en mal estat; la darrera és del 1927.
L'any 1940 desaparegué la capella, convertint-se aquell espai en escola, avui de tot plegat l'únic que en queda són dues finestres de rajola, i el campanar aixecat l’any 1920 amb les seves campanes.
Em semblava una explicació suficient i satisfactòria, comparteixes amic lector aquesta impressió ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada