CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ, ORIGINÀRIAMENT DITA D'EN JOSEP AGUILERA. PIERA. CATALUNYA

Des del turó on l’esglesiola de Santa Magdalena de l’Estela, es va desfent davant el més absolut dels abandons, podia veure les formes del campanar modernista de l’església de la Mare de Déu de la Mercè de ca n'Aguilera, sufragània de la Parròquia de Santa Maria de Piera, dins l’Arxiprestat Piera-Capellades, del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Quan cercava informació trobava una més possible connexió entre Ca n’Aguilera de Piera, i la seva homònima d’Odena; hi ha constància que el 12 de juny de 1712 s'atorgà llicencia a Josep Aguilera ( potser, Ventallols ? ) , per construir una capella al costat de la seva casa. No trobava de l’indret cap altra referència.

Trobava que aquest edifici religiós del del segle XVIII , s’havia refet entre els anys 1909-1910 per iniciativa de la esposa de Ramon de Viala i de Ayguavives, Baró d'Almenar; en aquella data Senyors del Castell de Piera.

segons un projecte de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, Baix Camp, 1866 - Barcelona, 1914) , amic íntim i col•laborador de Gaudí; aquest arquitecte és també l’autor l’any 1908 d’una casa d’estiueig a Rubió, autor del celler Güell (Garraf, 1888-1890), del santuari de sant Josep de la Muntanya (Barcelona, 1910-1914) i de la casa al Parc Güell (1905) on visqué Gaudí. Els plànols de la capella de la Mercè de ca n’Aguilera els va signar però Eduard Maria Balcells i Buigas (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1965), autor del Castell de Rocabruna, aleshores pertanyent a la Parròquia de Sant Feliu de Terrassola, al Moianès; adscrita avui a Santa Maria d’Oló.

Durant la guerra civil va ésser destruïda i reconstruïda pels anys quaranta; s'hi van dur a terme aleshores una sèrie d'innovacions com varen ésser la repressió de la fusta de les parets i les escales que conduïen a l'altar major.

La façana està feta amb paredat irregular i perfilada amb maó vist. Està coronada amb un campanar d'espadanya aixecat en la restauració de 1960 , que té al seu cim un pinacle cònic recobert de ceràmica.

M’expliquen que interiorment està ben conservada, i que tots els diumenges s’hi duen a terme les celebracions litúrgiques.

Com sempre queden en aquesta ‘història’ fils sense lligar ; quan i com passa Ca n’Aguilera de Piera, sota el domini dels Viala i/o de Ayguavives ?. Existeix relació entre els Aguilera de Piera, i els d’Odena, i fins el del Pla del Penedès ?.

Les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És quasi impossible trobar perspectives per evitar els filats dels ‘ serveis públics espanyols’. Desprès de quasi 300 anys però, quina altra cosa podem esperar ?.