Em costava retratar l’església de les Escoles Pies de Sabadell, dedicada a Sant Agustí. La crisis ha vingut a agreujar la sensació de ‘suburbi’ que la Ciutat arrossega de vell antuvi; li va faltar en el seu moment , un Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876), i ara tenim edificis majestuosos – per dimensions i alçades – aixecats en carrers estrets. Excuso fer-ne una relació.
L'edifici de les Escoles Pies de Sabadell va ser inaugurat l'any 1885, és obra de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer; malgrat no trobar-ne constància documental, podem imaginar que una part de la planta baixa estava reservada pels serveis religiosos. El creixement de la població, i la conseqüent demanda de formació, farien necessari destinar aquell espai a l’educació, i per tant edificar una nova església.
La primera pedra fou posada el 25 de maig de 1924, i es va consagrar el primer de maig de 1932 (tot i no estar acabada). Manquen encara la façana principal i el campanar que havia de tenir 40 metres.
En els meus anys d’estudiant vaig tenir el goig de visitar sovint, aquesta església de façanes modernistes, de planta basilical feta amb aparell mixt d'obra vista i mamposteria, , seguint els postulats de Gaudí i Domènech i Montaner. Formada per una nau central i dues laterals d'estructura gòtica. A l'interior hi ha: pintures de nois i noies de Mauri per l'altar de Sant Josep de Calasanç amb escultura de Juventeny i tres relleus d'alabastre policromat (1945-1949); altar de la Mare de Déu de la Escola Pia amb imatge de talla de Claudi Rius (1945-1952); Altar de Sant Pompili amb imatge de Fàbregas (1947) i Altar de Sant Benet, projectat i pintat per Joan Pàres (1950-1951).
L'arquitecte Bernardí Martorell, col•laborador de Gaudí, va ser qui va concebre l'església de Sant Agustí, annexa a l'edifici de l'escola, li feu d’ajudant el futur arquitecte sabadellenc Vila Juanico i el paleta local Simó Piera que va ser qui va rebre a Le Corbusier en la seva visita a Sabadell. La pedra fou a càrrec de Nicolau Molina i la va bastir J. Espanyol amb l'ajuda de Vinyas.
Anteriorment, els Escolapis havien ocupat l'edifici que actualment és l'Ajuntament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada