dijous, 30 de juny de 2016

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Sant Llorenç de la Muga a la comarca de l’Empordà sobirà, la descripció tècnica ens diu que és un temple amb estructures romàniques de diverses èpoques i nombrosos afegits posteriors, per aquesta raó presenta una planta ben poc usual: dues naus, creuer i tres absis. La coberta és de volta de canó, de perfil semicircular i rematada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars allargassats. El braç nord del transsepte fou substituït al segle XII, pel campanar. El campanar de planta quadrada i uns 15 metres d'alçada fou engrandit amb dos cossos en el segle XVIII. A la part baixa del campanar es va construir una nova absidiola i es va reconstruir el braç nord del transsepte. A part del campanar de torre, al mur de ponent, on hi ha la porta de l'església, se situa un petit campanar d'espadanya.


A la banda sud la façana resta amagada per una casa que s'hi adossa. A la part visible, hi ha porta d'arc rebaixat i finestra, datable en els segles XVII-XVIII. Sobre la façana hi havia un campanar de cadireta, els seus arcs foren tapiats formant part de la fortificació que recorre tota l'església. L'aparell és de carreus poc escairats.



L’església de Sant Llorenç apareix en els documents el segle XII, tot i que el nom del poble apareix l'any 972, quan ja devia existir.

En els Rationes Decimarum del 1279 i 1280 és citada amb el nom de: "ecclesia sancti Laurencii" i "ecclesia sancti Laurentii de Samuga.

Al segle XIV apareix com l'"Ecclesia parrochialis sancti Laurentii de Samuga.

El català era ‘salat’ fins que la ‘dessaladora’ Borbònica començar a treballar per la desaparició de la nostra llengua, el comentari de Joan Carles I ‘Nunca fue el castellano lengua de imposición’, era una mes de les befes que aquesta família s’ha permès amb Catalunya i els catalans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada