dimarts, 7 de juny de 2016

CELLER COOPERATIU DE ROCAFORT DE QUERALT. QUILÒMETRE ZERO DE L’OBRA DE L’ARQUITECTE CÈSAR MARTINELL BRUNET. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava el Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt , situat al sud del poble del mateix nom, a peu de la carretera que mena fins a Montblanc.


L'any 1915, a Rocafort de Queralt es va fundar la Societat Agrícola Recreativa. Poc després la Societat va adquirir uns terrenys amb la finalitat de construir-hi un celler. La entitat, però, va haver de crear una secció de Vinicultura, amb la incorporació dels propietaris, i constituir-se en Sindicat.

Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet ( Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) a partir de 1918, per encàrrec, en origen, de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Rocafort de Queralt. Va ser el primer celler fet per Martinell (en un llenguatge de transició del Modernisme al Noucentisme) i l'únic que va disposar d'ajut econòmic de la Mancomunitat de Catalunya, concretament, de la Caixa de Crèdit Comunal.

El projecte es definí en dues fases: en la primera es plantejà la construcció de dues naus de tines, una nau transversal, d'elaboració i el moll de descàrrega, així com un dipòsit d'aigua; en la segona el projecte es completà amb una nau paral•lela a les de tines ja existents, s'amplià la d'elaboració i el moll de descàrrega. Aquestes dues fases, però, es materialitzaren en tres etapes constructives: el 1918, es construí una nau d'estibatge, una d'elaboració, el moll de descàrrega i un dipòsit d'aigua; el 1931, es completà la primera fase del projecte amb la construcció de la segona nau; finalment, el 1947, es dugué a terme la segona fase del projecte i se substituí el dipòsit d'aigua per un de nou.

Tractant-se de la primera obra agrarioindustrial de Cèsar Martinell, el celler li serví alhora d'assaig tecnicoconstructiu i de plataforma professional.

El projecte d'aquest celler aporta quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es converteixen en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres baixes per a la ventilació de les naus (per facilitar la sortida de l'àcid carbònic), els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.

Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny s'anirà repetint en tots els altres cellers.

Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, que els historiadors dels vencedors , batejaven com ‘Guerra Civil’, i fins com ‘Cruzada nacional’.

Al celler de Rocafort, Martinell ja defineix els trets arquitectònics que aniran apareixent en gran part dels edificis agraris que projectarà entre 1919 i 1924: naus de tipus basilical, la majoria amb arcs equilibrats, i façanes monumentals.

No trobava cap dada dels tècnics vinícoles i oleícoles que en col•laboració amb l’arquitecte revolucionaran el mon agrari de la seva època. Em refereixo a l'enòleg Isidre Campllonch i l'enginyer ecòleg Imbert. Em podeu confirmar la seva participació ?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada