dimecres, 15 de juny de 2016

EDIFICI DE LA PIA ALMOINA. DE LA CARITAT A L’EDUCACIÓ. GIRONA

Retratava l’edifici de la que fou institució de caire benèfic, està situada al call jueu, i va esser fundada per Arnau d'Escales l'any 1228. http://www.raco.cat/index.php/QuaderndetreballAAG/article/view/141172/192589


Fou una institució benèfica molt important, característica del sistema urbà medieval.

L'edifici s'anà configurant a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó NW, i va créixer entre el 1415 i 1421 amb les adquisicions successives de cases veïnes. Així doncs, al segle XV l'edifici pateix una reforma arquitectònica després d'aquestes agregacions: s'unifiquen els espais i les façanes i aquest edifici es converteix en un exponent del gòtic civil català. Més endavant, al segle XVI, es construeix la galeria d'arcs d'estil renaixentista.

En el nucli de l'entitat es trobava una important església gòtica dedicada a Sant Mateu, documentada ja al 1397, de la qual només es conserven les dues claus de volta al museu de Sant Pere de Galligans.

L'època de més esplendor de la Pia Almoina correspon als segles XVII-XVIII, quan proporcionava aliment a unes 5000 persones. Durant aquesta època es realitzen nombroses obres, com ara l'enderrocament i nova construcció del forn, que havia quedat petit.

A finals del segle XVIII, a conseqüència de la desamortització d'obres pies decretada per Carles IV l'any 1798, es ven l'edifici a 5 compradors particulars, que readapten l'edifici segons les seves necessitats.

L'any 1856 les Reverendes Mares Escolàpies adquireixen tres de les finques i hi instal•len una escola femenina. En aquest moment es construeix una capella neoclàssica sota la torre central, amb accés des de la pujada de la Catedral.

Així mateix, durant aquesta etapa, es van realitzant altres obres segons les necessitats que en cada moment té aquest centre educatiu, sense visió de conjunt, fins que aquesta institució cessa la seva activitat als anys 70 del segle XX. Es pot destacar la intervenció realitzada, entre els anys 1921 i 1926, per l'arquitecte Josep Danés i Torras (Olot 1891 – Barcelona 1955), que restaurà la façana exterior gòtica del nord amb criteris historicistes. Aquesta intervenció va suposar, entre d'altres, l'aixecament d'una nova planta, la modificació d'algunes obertures i l'afegit dels merlets al pis superior. També es va eliminar l'antiga torre, que es trobava en la cantonada entre el carrer de la Força i la plaça de la Catedral, i es rematà la torre que es conserva tal i com la veiem avui.

L'any 1974 l'edifici és adquirit pel Col•legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i es condiciona com a seu de la seva delegació a Girona. Entre els anys 1973 i 1983, els arquitectes Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla rehabiliten l'edifici. Aquest projecte és una mostra d'intervenció contemporània en un edifici històric íntimament relacionat amb el seu entorn, en el marc del barri vell de Girona. L'actuació més rellevant és la creació d'un nou nucli de comunicacions.

L'any 1979 l'edifici és declarat monumento histórico-artístico de caràcter nacional (Reial Decret 535/1979).

L'any 2007 el Col•legi d'Arquitectes promou un concurs per a l'ampliació i reforma de la seva seu, que va guanyar l'equip dels arquitectes Josep Fuses i Joan M. Viader. Aquest projecte no es va arribar a realitzar.

L'any 2016 la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona aprova un projecte de l'arquitecte Xavier Cornejo d'adequació i millora dels tancaments de l'escala i dels espais relacionats amb ella, pel que fa a l'accessibilitat i l'eficiència energètica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada