dimecres, 15 de juny de 2016

BASÍLICA DE SANT FELIU. GIRONA

Retratava la basílica de Sant Feliu de Girona , que per la seva posició extramurs fou fortificada en més d'una ocasió, i és el fruit de diverses etapes constructives i presenta per tant diversos estils arquitectònics. Cal destesar-ne el seu campanar, que constitueix una fita essencial en la imatge monumental de la ciutat.


De la primitiva església romànica, dels segles XII-XIII, conserva només la planta basilical. L'edifici actual fou bastit a partir del 1313 en estil gòtic. El 1318 s'acabà de construir el presbiteri, i el 1326 es cobrí la nau amb volta de creueria, amb tercelets. Només el braç esquerre del creuer conserva la volta de canó romànica. La transició entre els dos estils és resolta sàviament per un trifori, poc freqüent en el gòtic català, amb finestres coronelles d'arc de mig punt. A mitjan segle XV, entre 1357 i 1368, es construí també un claustre gòtic, però aviat (1374) s'hagué d'enderrocar per raons defensives. En resten quatre arcades muntades a la porta de migdia.

L'element més destacat és el campanar, iniciat el 1368 sota la direcció del mestre d'obres gironí Pere Sacoma, i que a causa de les obres de fortificació de l'església no fou acabat fins al 1392. La seva punxa massissa, més pròpia del gòtic nòrdic, era rematada per una agulla que fou escapçada per un llamp el 1651

A principis del segle XVII (1601), s'edificà la façana barroca, obra del picapedrer gironí Llàtzer Cisterna. La seva composició, que recorda solucions de retaules contemporanis, amb les fornícules sense imatges i un gran rosetó, fou recollida molt posteriorment per Pere Costa a la façana de la catedral (1730). La façana resta entre el campanar i l'altra torre bessona que restà inacabada.

Entre 1782 i 1792 fou edificada la capella de Sant Narcís, al lloc de l'antic claustre. De planta el•líptica, fou decorada amb pintures murals de Manuel Tramulles i Roig (Barcelona, 1715- 1791, avui molt malmeses. La capella, que fou restaurada a principis de segle XX per Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) i el pintor Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 - 1950), guarda un retaule gòtic del segle XV, atribuït a Joan de Borgonya.

Retratava al darrera de Sant Feliu un edifici religiós que potser no té avui cap funció eclesiàstica i del que m’agradarà rebre’n informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Un parell de dies a Girona per un ‘conill de bosc començaven a tornar-se claustrofòbics, ens escaparíem a visitar Sant Gregori una tarda, i Sant Martí Vell al matí següent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada