dilluns, 27 de juny de 2016

ESGLESIA DE SANT JAUME DE MONTAGUT. QUEROL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església de Sant Jaume de Montgaut, al terme de Querol, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona.



Llegia que l'origen de l'antiga església de Sant Jaume és medieval. Sembla que abans de la construcció gòtica existia un edifici romànic, ja que l'església de Montagut és esmentada en butlles papals el 1154 i el 1194. De la construcció gòtica hi ha poques dades (referències a petits llegats per a les obres realitzades entre 1314 i 1319 i per als altars el 1394). Com a església parroquial centrava el poblament, dispers, del terme. Al llarg del temps, l'edifici va experimentar modificacions diverses, principalment en els segles XVII i XVIII, en què es va realitzar una reforma interior en estil neoclàssic.

En els darrers cinc anys un grup d'habitants de la zona han participat en un procés de consolidació i de recuperació de les estructures més antigues. Com a conseqüència d'aquesta intervenció ha estat enderrocada la casa rectoral, ja molt malmesa, i s'han eliminat les restes de la reforma neoclàssica de l'interior de l'església. Darrerament s'han portat a terme obres de restauració incloses en el projecte Romànic Obert de l'Obra Social La Caixa. El seguiment arqueològic de les obres de la coberta va permetre documentar les restes de l'antiga coberta de lloses.

L'església de Sant Jaume de Montagut, al S. del municipi de Querol, és una església de planta rectangular, d'una sola nau de dos trams, set capelles absidals i coberta amb voltes de creueria. Exteriorment, l'edifici mostra un predomini absolut de la massa sobre el buit, impressió reforçada pels grans contraforts situats al mur nord i per les escasses obertures. La porta d'accés s'obre a la façana sud. És formada per tres arcs de mig punt llisos en gradació. En aquesta mateixa façana s'eleven els dos campanars d'espadanya amb obertures també d'arc de mig punt. Exteriorment, l'absis és poligonal de set costats, i la coberta és de teula a dues vessants.

Fou l'antiga parròquia del terme del castell de Montagut, fortalesa coneguda des de final del segle X. L'església de Monteacuto és una de les parròquies de l'arxidiòcesi de Tarragona que són consignades en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154. També apareix en la butlla del papa Celestí III de l'any 1194. Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteacuto hi contribuí amb 70 sous. L'església de Montagut, al final del segle XV, era de col•lació de l'arquebisbe de Tarragona.

El 7 de març de 1869 fou maltractat, robat i assassinat el darrer rector que residí a la rectoria propera a l'església. Des d'aleshores el rector de Montagut anà a viure a l'ermita de Valldossera.

L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou destruïda una imatge de Sant Joan Baptista, d'alabastre, del final del segle XIII o principis del XIV. Hom pogué salvar, car es trobava al Banc de Valls, una creu processional de plata daurada i treballada del segle XIV.

L'any 1981 se'n va incoar expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).


Al costat de l’església, al indret on hi havia el fossar, es conserva únicament una creu.

La sensació de solitud és quasi asfixiant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada