dijous, 18 de febrer de 2016

VEDRUNA MALGRAT. EL MARESME

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

La contribució de les Ordes Religioses – femenines i masculines – a la tasca educadora a Catalunya, va ser cabdal, i en algun moment quasi única, el ESTADO s’ocupava bàsicament de l’ordre públic, de l’exèrcit , i dels ‘negocis’ que en el sagrat nom de la pàtria feien, fan i en temo que continuaran fent els ‘professionals’ de la ‘mala’ política’.

Llegia a : http://www.vedrunamalgrat.org/escola.php?id=2

L’any 1852 Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 1783 - 1854) va enviar una comunitat de quatre Germanes, acceptant la invitació de l’Ajuntament i d’uns quants pares de família, a fer-se càrrec de l’escola pública de Malgrat de Mar. El títol de mestra que exigien el tenia la Gna. Josepa Fuster.

L’any 1854 morí la Gna. Josepa, superiora de la comunitat i Titular de l’escola del poble. Un grup de gent del poble, que no volien l’educació cristiana que donaven les Gnes. Carmelites (degut a l’ambient anticlerical d’un sector de la societat), va aprofitar l’avinentesa que oferia la vacant per demanar a la Junta d’Instrucció de Barcelona, una mestra seglar.

Les nenes que anaven a classe, al local de les Carmelites, no van voler la mestra enviada per la Junta d’Instrucció i l’alcalde es va veure obligat a buscar-li un altre lloc a la Vila.

La comunitat va comunicar els fets ocorreguts a la Superiora General Paula Delpuig i Gelabert , en religió, Paula de Sant Lluís (Malgrat de Mar, Maresme, 3 de febrer de 1811 - Vic, Osona, 23 de febrer de 1889) , en veure el desig de moltes famílies d’educar les seves filles segons els principis cristians, va optar per la creació d’un Col•legi privat. Les Germanes es quedarien a Malgrat. Per això sol•licità l’ajut de la població i, amb les aportacions d’algunes famílies i la contribució de la Congregació, el dia 14 de gener de 1864 es comprà una finca al carrer de Mar.

El dia 4 d’agost de 1865 Paula Delpuig va tenir el goig d’oferir al seu poble un centre d’ensenyança cristiana. És el mateix edifici que s’ha ocupat com Col•legi sense interrupció (excepte els tres anys de la Guerra Civil de 1936), ubicat en el número 30 del carrer de Mar i adaptant-se a les necessitats socials i culturals del moment històric, intentant respondre sempre la demanda educativa que ens han sol•licitat les famílies.



No trobava – i dissortadament és una constant als edificis escolars de les ordres religioses – cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada