Les Carmelites de la Caritat a Gràcia

Reprodueixo de : http://www.vedrunagracia.cat/?page_id=1171

Una escola nova

No cal dir que l’espai primitiu amb el temps s’engrandí  amb compres de cases i terrenys adjacents. Arribà el moment de construir una escola de planta. El 1894 fou encarregada a n’Antoni Serrallach - ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del segon cognom i la data i lloc de naixement i traspàs - , l’arquitecte de la Casa Mare de Vic, encara en construcció en aquell moment i, el 1895, aixecà l’edifici del carrer Betlem i l’església. L’entrada de Betlem portà el nom del col·legi.

L’obra es caracteritzà pel seu estil neoromànic, com a Vic. Mentre, l’escola seguia funcionant a l’antic espai del inicis i els afegits esmentats. L’Església tenia una façana elegant i austera, just a continuació de l’escola.

Van passar 10 anys i calien més ampliacions. La reestructuració anirà a càrrec de l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920), els plànols de l’edifici eren de 1905.

La façana que s’obre al carrer Gran culminava el projecte. Cal dir que primer es van deixar edificats els interiors. Té una decoració modernista que li dóna més excel·lència que a la de Betlem. Fàcilment no hi parem atenció, quan entrem o sortim.

Una estadística de l’Institut assenyala que en 1907 a Sant Josep de Gràcia hi havia 23 germanes. Estan al servei de 28 internes (oficialment s’anomenen col·legiales), 134 externes, 66 pàrvules, o sigui un total de 228 alumnes. La comunitat atenia també les dominicals en nombre de 90

Ara, l’ensenyament tenia tota la qualitat i més que requeria, però seguia vigent la Llei Moyano de 1857. Arran de la pèrdua de les colònies espanyoles, Cuba i Filipines, el 1898, l’educació tornava a tenir un gran protagonisme, i feia fortuna la frase:“Salvar a España por la escuela”.

De fet, a la pràctica tot seguia igual. L’any 1900 sí que es va produia un fet ben positiu: la creació d’un nou ministeri de Instrucción Pública y Bellas Artes, que portaria a una reforma de les escoles Normals.

A l’interior de l’Institut la personalitat d’una educadora excepcional, la Gna. Dolors Mascaró proporcionà aires ben renovadors. Per a conèixer els avenços de la renovació pedagògica in situ viatjà a Anglaterra i Bèlgica. Impulsà l’estudi del magisteri per a les germanes, amb la creació de la Casa d’Estudis a Barcelona, i aplicà els mètodes més moderns a les nostres escoles. Durant anys seria la Prefecta general d’estudis.

L’absis de l’església es pintà l’any 1919 i fou obra de Vilaró i Valls. La figura central és sant Josep i, a la part inferior hi ha les escenes del Naixement i de la Fugida a Egipte, de molt bona qualitat. Vilaró i Valls tenia un important taller de decoració a l’avinguda de les Corts Catalanes i moltes obres de la ciutat porten la seva signatura. Avui, convertida la part superior de l’església en biblioteca, es poden apreciar perfectament pintures  i vitralls.

Amb motiu del centenari de la Congregació (1926) s’edità un llibre que té el mèrit de mostrar totes les cases de l’Institut en aquell moment, amb fotografies i text.