dilluns, 8 de febrer de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. TORTELLÀ. LA GARROTXA. GIRONA

Llegia que l’edifici de Santa Maria de Tortellà data del segle XVIII, i que es va bastir damunt d'una primitiva construcció d'època romànica.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que disposa d'una ampla nau, amb teulat a dues aigües, disposat de quatre capelles laterals que als exteriors es tradueixen en gruixuts contraforts per tal de sostenir l'elevada i pesant volta central. El cimbori octogonal s'alça del creuer i la capçalera disposa d'un sol absis amagat per les dependències d'una gran sagristia.

De la primitiva construcció del segle XI queda la façana principal situada a ponent de l'actual església. Es pot apreciar l'antiga porta d'ingrés, avui cegada, formada per una gran arcada de mig punt ultrapassat. Damunt seu, un finestral fet de carreus molt ben tallats que no comunica amb l'interior del temple i les restes de l'antiga espadanya de doble obertura.

A l'interior del temple – al que no podíem accedir – hi ha unes decoracions pictòriques del segle XX.

La documentació més antiga sobre l'església de Santa Maria de Tortellà data de principis del segle XI, de l'any 1004, quan el Bisbe de Girona, Ot, reclamà al Comte de Besalú, Bernat de Tallaferro, la possessió de l'església , citada com a " Santae Mariae de Torteliano", grafia que fou posteriorment modificada, de manera que a documents del segle XIV la denominació de la població era "Tortayano".

El temple actual és obra del segle XVIII, d'estil neoclàssic i amb llindes de l'any 1756. Els ‘diners d’Amèrica’ permetien refer i/o aixecar esglésies, ermites, capelles, castells, masies ,...


Els interiors corresponen a la restauració efectuada després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, qualificada pels historiadors del regim com ‘guerra civil’, o fins com a ‘ Croada contra el comunisme’, les etiquetes però, no podem amagar les víctimes més d’un milió de morts, alguns enterrats encara en fosses comunes, que malgrat la resolució de l’ONU des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA es neguen a obrir, quan als que varen haver de marxar no s’han publicat – encara – dades fefaents.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada