dilluns, 29 de febrer de 2016

Dr. VALENTI CARULLA I MARGENAT (1864-1923)

INTRODUCCIÓ A LA BIOGRAFIA.


Enamorat de l’escola primària, i preferentment de la nacional, recorria pobles, amb fe d’apòstol, per aixecar l’esperit dels seus veïns; convocava al seu despatx als alcaldes i als majors contribuents per a facilitar-los el mitjà per obtenir diners per a la construcció d’escoles; sol•licitava als governs el material necessari per a les noves classes; parlava amb Ministres, realitzant freqüents viatges a Madrid per a obtenir els majors avantatges de caire docent, i abandonava la seva clientela com a metge i altres obligacions de caire privat, per a consagrar-se en cons i ànima al laboriós treball que exigeix el rectorat. Els seus amors varen ser l’escola i els malalts de l’Hospital Clínic. Per ells va donar-ho tot, fins i tot la vida.

Aquestes paraules foren escrites per Manuel Ibarz (inspector d’ensenyament de la demarcació de Girona) l’any 1923 amb motiu de la mort del Dr. Carulla. En elles s’hi perfila un tarannà de persona d’acció amb esperit de servei al poble, lluitant per garantir dues necessitats bàsiques, l’educació i la salut.

* VIDA I ACCIÓ

El Dr. Valentí Carulla i Margenat va néixer a l’antiga població de Sarrià (Barcelona) el 5 d’agost de 1864. La seva família era molt modesta, però fou un bon estudiant que amb intel•ligència, esforç personal i voluntat, va arribar a cursar les carreres de Farmàcia i de Medicina.

Va dedicar-se a l’ensenyament superior. L’any 1904 va ocupar la càtedra de Terapèutica de la Facultat de Medicina. Paral•lelament va intervenir en la gestió de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’any 1913 accedí al càrrec de Rector de la universitat de Barcelona, el qual ocupà fins a la seva mort. Va ser un home molt actiu en el camp de la ciència mèdica i en el món de la docència. Era membre de nombroses associacions i acadèmies científiques, col•laborava en unes quantes revistes i publicà diversos llibres (Lecciones de Patologia general, Las aguas medicinales naturales en el tratamiento de la tuberculosis, Notas de higiene aplicada, entre d’altres). Va rebutjar càrrecs polítics i en una ocasió (any 1921) va arribar a presentar la dimissió com a rector per tensions amb el Ministeri de Madrid, dimissió que no li va ser acceptada.

Morí sobtadament, el 21 d’octubre de 1923, mentre pronunciava un discurs en una Assemblea de Farmacèutics. Feia molt temps que malaltejava però no va voler reduir les seves activitats. El seu traspàs va ser molt sentit i va ser objecte de nombrosos homenatges quedant-ne constància en la premsa i especialment en una publicació periòdica que es deia El Magisterio Gerundense.

Persona de gran cultura i capacitat de treball, els que el conegueren diuen d’ell que era un home senzill, modest i generós. El més excepcional de la seva biografia és l’interès que sempre va mostrar per l’ensenyament públic primari. Ell, tot un Rector d’universitat, treballava per l’educació dels més petits, organitzava activitats de perfeccionament del magisteri, encoratjava els mestres i enaltia públicament el seu paper social i, sobretot, promocionava la construcció d’escoles en les poblacions del seu districte universitari. Només a Catalunya i durant els seus 10 anys de rectorat, coincidint amb el període de govern de la Mancomunitat de Catalunya, es construïren 120 escoles, 28 de les quals foren a les comarques de Girona.

Un dels llocs que es va veure beneficiat per la seva mediació va ser Arbúcies ja que, gràcies a l’impuls que ell va donar, l’any 1916 es van estrenar unes noves escoles públiques, Escoles Nacionals, tal i com les anomenava tothom.
Les escoles es varen inaugurar el 24 de setembre de 1916. L’Ajuntament d’Arbúcies, en agraïment li dedicà un Passeig el desembre del mateix any i més recentment (1977) les escoles públiques varen rebre el seu nom.

* PENSAMENT DEL Dr CARULLA.

A través de les ressenyes que han quedat d’alguns dels discursos del Dr. Carulla, podem fer-nos una idea del seu pensament, el qual cal emmarcar en la societat i la manera de parlar de l’època.

El Dr. Carulla manifestà en vàries ocasions que s’havia d’aconseguir una escola amb bones condicions higièniques i pedagògiques.

Preocupeu-vos, abans de tot, pels bons locals escolars. Els infants s’inicien en l’ensenyament, no amb libres, sinó amb les coses que l’envolten, els objectes reals i les seves formes, la contemplació de la Natura i els seus fenòmens, la intel•ligència despertant aptituds i vocacions, exercitant la voluntat en la pràctica del bé i formar el caràcter.

En la inauguració de les escoles d’Arbúcies va comentar que: la bondat sense cultura és relativa, la cultura sense bondat és una desviació de la ment i que una i altra conjuntament era lídeal que tothom havia de perseguir.

Els continus conflictes socials de principis de segle feren afirmar al Dr. Carulla que la pacificació social naixia en l’escola nacional, la de rics i pobres, l’única popular i exposava amb un agran lògica que els rics estaven obligats a buidar les seves butxaques, contribuint a l’edificació d’escoles noves.

En el discurs de clausura d’unes conferències pedagògiques s’expressava així: vinc a dir-vos lo que dec respecte al gran paper del Mestre. El seu paper és el primer de tots els socials. La seva missió és molt enlairada. Per això és missió de sacrifici. Al fer educació procureu que sigui integral. Moral, física i de la intel•ligència, i per aquest ordre cal considerar-la. El pare vol primer que tot que el fill sigui bo. Després que sigui robust. Per últim que sigui savi.

En una altra ocasió defensà que s’havia d’afavorir l’accés a la universitat a alumnes de classes populars amb capacitats, criticant en canvi els que hi podien anar però no ho aprofitaven.

Jordi Pujadas Ribalta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada