dimecres, 17 de febrer de 2016

IN MEMORIAM. SANT MARTÍ DE TOST. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

Llegia a : http://reflexionsencatala.blogspot.com.es/

Tost. Despoblat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat en un turó, a 785 m d’altitud, que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost .

Al segle XI en fou senyor, Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger. A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, muníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu (conservada des de l’any 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels segles XII-XIII; l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya).


L'església parroquial de sant Martí (també dedicada a sant Ponç) va ser consagrada, segons explica el document conservat a l'arxiu capitular de Seu, l’any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell. En les actes s'estipulà que l'església es convertiria en parròquia de tot el terme (el de Tost), i que els clergues que estiguessin al seu càrrec administrarien part de les terres del seu voltant i obtindrien la tercera part dels delmes de Tost (donació del propi Arnau Mir de Tost). Al mateix temps l'església depenia de la Santa Mare Església de la Seu a qui també havien de pagar anualment un cens. L'abat Oliba la dotà esplèndidament amb unes relíquies de la Vera Creu i béns, com una arqueta en forma de creu (des del 1924 conservada al Museu Episcopal de Vic), i un escrit autògraf. El seu baldaquí, conservat a mitges entre el Museu de Vic i el MNAC, és una obra excepcional del romànic català; la seva pintura es fa ressò de l'arribada, entre els segles XII i XIII, dels models bizantins i anglesos. Una de les seves campanes originals està encara a la veïna església de Sant Esteve de Montan.


El temple és d'una sola nau i en són destacables tres finestres de doble esqueixada a la façana de migjorn i una porta paredada en arc de mig punt adovellat; la construcció va ser modificada extensament en l'època gòtica.

L'any 2008 es va fer al Museu de Vic l'exposició El cel pintat: el baldaquí de Tost, que exposà aquesta peça un cop restaurada.


El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell. Fou municipi independent fins el 1968, que juntament amb els d’Arfa i la Parròquia d’Hortó, s’uní al Pla de Sant Tirs (el conjunt rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet ).

L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Montan, Torà de Tost i Sauvanyà i els llogarets de la Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada