diumenge, 21 de febrer de 2016

ESCOLA SANT JOSEP. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia a : http://www.stjosep.cat/escola.php?id=2
La síntesis històrica del Col•legi Sant Josep de Tàrrega, feta pel Joan Novell Blagueró

El Col•legi Sant Josep és una escola centenària. A l’octubre de 1827, i acceptant la proposta del Consell Municipal de Tàrrega, Joaquima de Vedruna i tres germanes més assumiren el compromís d’atendre les necessitats de l’Hospital de la vila. Era la seva primera fundació .

Malgrat no haver reeixit l’esmentada experiència, el 5 de gener de 1862, cinc germanes Carmelites de la Caritat Vedruna s’instal•laren a les dependències de l’Hospital amb l’encàrrec municipal d’atendre’l i obrir, alhora, una escola gratuïta de nenes, la qual es mantingué fins l’any 1936.

Davant la impossibilitat d’acollir les nombroses sol•licituds d’escolarització i aprofitant l’excel•lent disposició de la Corporació Municipal, les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna decidiren construir un nou col•legi al carrer Ponent. S’inaugurà el dia 26 de setembre de 1886, i així començà la llarga acció pedagògica del Col•legi Sant Josep.

Inicialment es crearen dues classes de nivell Elemental, dues de Superior, una de música i els serveis d’internat, amb una matrícula de 160 alumnes. Uns anys més tard, a partir de 1902, s’inicià la formació de noies treballadores a través de l’Escola Dominical, la qual impulsaven antigues alumnes associades en l’anomenada Guàrdia d’Honor. L’any 1933 el col•legi tenia una comunitat de 14 religioses, 35 internes i unes 250 alumnes.

Després del parèntesi forçat de la Guerra Civil, es varen reemprendre les activitats escolars, amb moltes dificultats i limitacions materials. Malgrat tot, l’any 1940 hi havia una comunitat de 29 germanes i l’any 1945 el col•legi tenia 250 matrícules, les quals estaven distribuïdes en els nivells de Parvulari - nens i nenes de 4 a 6 anys-, d’Educació Primària -primer, segon i tercer graus- i cursos de Comerç i Cultura General. Durant els primers anys de la postguerra les alumnes de Comerç havien d’anar a examinar-se a Barcelona, però a partir del curs 1942-43 sempre varen venir examinadors de l’Acadèmia Pràctica – fins el curs 1946-47- i de l’Acadèmia Vedruna – a partir del curs 1947-48-. A més, venien a examinar-se a Tàrrega les alumnes de Comerç dels col•legis de la Congregació de Montblanc, Espluga de Francolí, Les Borges Blanques, Mollerussa, Balaguer i Bellpuig.

L’any 1950 el Col•legi Sant Josep escolaritzava 372 alumnes. El curs següent s’iniciaren els estudis de Batxillerat elemental; el 1957, els de Magisteri i l’any 1957 s’inicià el Batxillerat Superior. Eren estudis lliures, fins l’any 1964 en que fou homologat el Batxillerat Elemental impartit pel Col•legi Sant Josep i l’Escola Pia, amb un mateix claustre de professors llicenciats. Amb data 7 de juliol de 1971, el Ministeri d’Educació reconegué el Batxillerat Superior que estaven impartint conjuntament el Col•legi Sant Josep i l’Escola Pia.

Amb un internat molt nombrós i amb 555 alumnes, l’any 1968 la Congregació decidí la construcció d’un nou col•legi al Pla del Perelló. Les noves instal•lacions foren habilitades parcialment a partir del mes d’abril de 1969 i inaugurades oficialment el 10 de gener de 1970. La matrícula del curs 1969-1970 va ser de 697 alumnes, amb un centenar d’internes.

La progressiva aplicació de la Reforma Educativa de 1970 anà transformant l’estructura de l’escola: el curs 1970-71 s’inicià l’EGB; el curs 1975-76 el BUP i la Formació Professional de Primer Grau (branques Administrativa i Comercial) i el curs 1984-85 el COU. El setembre de 1987 s’arribà a 775 alumnes.


La lenta preparació i aplicació de la LOGSE de 1990 tingué una important incidència al col•legi: des del 1984 fins el 1987 l’escola fou reconeguda com a Centre Experimental de Règim Ordinari (CERO) no estatal de Catalunya; el curs 1991-92 s’autoritzà l’avançament de la Reforma de la nova Educació Primària; el curs 1995-96 s’impartí anticipadament el 3r. d’ESO; i així s’anà implantant progressivament la resta de cursos d’ESO, els de Batxillerat i els de Cicles Formatius de Grau Mitjà. El curs 1997-98 s’inaugurà la Llar d’Infants –tres aules-, l’any 2000 s’autoritzà la seva ampliació amb tres aules més i al setembre de 2002 s’estrenà una altra de 2 anys – autoritzada l’any 2003.

Cap dada de l’autor de l’edifici, com dissortadament acostuma a succeir en els edificis escolars de les Ordres religioses. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La recerca dels edificis escolars és apassionant malgrat que l’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada