dimarts, 16 de febrer del 2016

ESCOLES DE LA VAL D’ARAN ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. IN MEMORIAM

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Catalunya ha patit – des de sempre – una política de ‘ tabula rasa’ des del REINO DE ESPAÑA, en ocasions molt a cara descoberta. Fins de forma barruera, i en altres ‘ sin que se note el cuidado ‘, la Val d’Aran, ha patit – en el seu cas per partida doble – aquest oblit, que exemplifica magníficament la història ‘ silenciada’ de les escoles publiques de la Vall d’Aran

Llegia , El CEIP Loseron , Calle Mola, 6, 25598 Salardú, Lleida junto con otras escuelas del Valle de Aran: Es Bòrdes, Bòssost, Lés, Canejan, son fruto de un proyecto de edificación de nuevas escuelas, en todo el Valle, llevado a cabo en el año 1924, por prócer D. Francisco Deó Deó, Diputado del Valle y Alcalde vitalicio de Caneján, casado con Teresa Medán y Sandarán.


N’havia escrit alguna cosa, amb la col•laboració en algun cas de la primera autoritat del poble, això m’ha succeït en altres comarques – recordo l’alcaldessa de Nalec, a la Vall del Corb -, i em ratifica en la meva creença que hi ha moltes persones que estan en política perquè tenen un sentit ètic i social.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/ceip-casteth-leon-es-bordes-val-daran.html

http://www.xtec.cat/serveis/crp/c5990109/centres.htm

http://relatsencatala.cat/relat/les-escoles-de-la-ii-republica-darties-i-salardu-naut-aran-val-daran-lleida-catalunya/1053417

Com acostuma a succeir a casa del ferrer cullera de fusta, no trobava cap imatge de l’escola de Canejan, sou pregats de fer-nos-en arribar almenys una a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La escuela, como suele pasar en estas pequeñas poblaciones, también ha pasado a ser un lugar que ha terminado por cerrarse, por no haber suficientes niños. Una de las dos escuelas, frente al pequeño parque infantil, fue convertida hace escasos años en sala de actos y es el local que alberga actualmente los diversos actos sociales que se realizan, como son el baile en las fiestas mayores y exposiciones eventuales. Esto ha supuesto una mejora de cara al turismo y actos en un lugar cerrado cómodo y agradable a los que asisten tanto los vecinos como gente de fuera.

l’arquitecte Ignasi de Villalonga Casañes ( + 1970 ), va ser probablement l’autor de totes o la major part de les escoles de la Val d’Aran

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html

http://www.mailxxi.com/bddpatr/Patrimoniview.asp?Id=28

Ens cal la col•laboració dels aranesos per recuperar la memòria històrica pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Els ho devem als que lliuraven la seva vida en la lluita estèril contra els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, que feien caure el govern LEGÍTIM de la II República, i que sembraven les llavors de l’actual misèria econòmica i moral.

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada