SANTA MARIA DE PALERA. BEUDA. LA GARROTXA. GIRONA

Em costava accedir fins a l’antiga església parroquial de Santa Maria de Palera, construïda al segle XI i que, a l'acabament del segle XVI o començament del segle XVII, passà a convertir-se en sufragània de Sant Pere de Lligordà. Ve documentalment citada l'any 1085 a l'acta de consagració del temple del Sant Sepulcre situat dins la seva jurisdicció eclesiàstica. La denominació del lloc es convertí en "Paleria" al segle XII, així conta igualment anotada, l'any 1362, en el "Llibre Verd" del Capítol de Girona.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església d'una sola nau, amb absis semicircular al costat de llevant, amb cornisa i una finestra espitllerada al centre. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Per la banda de migjorn, en època tardana, es va bastir la sagristia. La porta d'entrada és a ponent i consta gravat en la fusta la data 1834. En aquesta mateixa façana s'assenta el vell campanar d'espadanya, de doble obertura, que posteriorment va convertir-se en torre de teulat a dues vessants. Es conserva una pica baptismal d'època romànica, d'immersió. Està situada al costat dret de l'única nau de que disposa el temple; no té cap mena de decoració i fa 74 centímetres de diàmetre i 72 centímetres d'alçada. A l'interior del temple es conserva també , una sepultura d'alabastre d'Antonius Ferrer, mort el 26 de setembre de 1789, capellà de LLigordà i Palera, oriünd de Figueres.

Santa Maria de Palera. Fotografia de Josep Maria Viñolas Esteva

Santa Maria de Jonqueres. Fotografia de l’Antonio Mora Vergés

Al Museu Diocesà gironí es guarda la imatge de Santa Maria, del segle XIV, d'alabastre policromat i 55 centímetres d'alçada, que s'hagué de restaurar després dels fets iconoclastes de 1936. Té moltes similituds a la imatge de la Mare de Déu de Jonqueres, i quan a la seva descripció coincideix amb la de Santa Maria de Segueró. Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com la imatge d’aquesta darrera per constatar-ho.