l'any 1603 l’ abadessa concedeix l’ establiment emfitèutic del monestir i les seves terres a favor de Pere Miquel Jalpí. Cap a la segona meitat del segle XVI deixa de ser monestir per esdevenir el centre d’una explotació pagesa.
L’any 1905 els Jalpí venen la seva propietat a Vicenç Coma i Ferrer.
El 1931 s’efectuen transformacions importants, com l’edificació de la casa nova, una granja i un pantà.
El 1939, acabada la Guerra Civil, era una zona freqüentada pels maquis que aprofitaven les característiques del lloc per amagar-s’hi. Aquest fet va provocar que el masover Casals abandonés Valldemaria i el 1941 fos arrendat per la Capitania Militar fins el 1957. D’aquesta manera es va instal•lar un destacament de soldats que amb la seva presència acabaren amb les visites dels maquis. Durant aquests 16 anys (1941-1957) alguns joves de Maçanet i Tordera hi feren el servei militar.
A partir del 1957, amb la marxa dels soldats, ha estat la família de Fèlix Pou i Ros qui ha ocupat la masoveria
La capella va ser restaurada el 2014 pel Taller d'Història de Maçanet de la
Selva.
Fou el primer monestir femení cistercenc dels Països Catalans. El camí que va del Monestir de Valldemaria a la capella de Sant Daniel conserva encara el nom del Camí de les Monges.
La renovada capella i convent de Vall de Maria obre les seves portes
http://www.naciodigital.cat/gironainfo/generapdf.php?id=7443
http://es.scribd.com/doc/103674498/PATRIMONI-TORDERA#scribd
Els enllaços digitals fallen amb una regularitat sospitosa.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi pa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada