dilluns, 2 de novembre de 2015

EL POU DE GLAÇ DE PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.CATALUNYA

Malgrat que hi ha encara qui ho nega – per raons espúries – la terra ha patit en els darrers decennis un notable augment de la temperatura mitjana.

Havíem vist pous o poues de Glaç, al Moianès, als dos Vallès, en llocs relativament propers a la zona costanera i/o situats en indrets amb poca alçada sobre el nivell del mar.

Per això tenia interès en retratar – tot i que és un ‘monument’ poc fotogènic – el pou de glaç de Palol de Revardit a la comarca del Pla de l’Estany, Girona.




Llegia a la pagina web de l’ajuntament :

Els Pous de Glaç

El fred s'ha utilitzat i aprofitat tradicionalment per conservar aliments, refrescar begudes, fer gelats i prevenir i curar malalties.

Quan més calor feia, més útils eren la neu i el gel, però també amb el calor l'una i l'altre es fonien. Per tant, calia emmagatzemar-los a l'hivern per tenir-ne a l'estiu. Per aquesta raó, per conservar la neu i el gel, es van construir pous. La neu generalment es guardava en excavacions normalment en forma de pou i que podien ser descobertes o cobertes (eren els pous de neu, poues, cases de sa neu, neveres, caves...) i també es dipositava en excavacions elementals anomenades congestes, ventisquers o clots. El gel, però, normalment es posava en pous coberts coneguts amb el nom de pous de gel o glaç. Segons l'anyada, els pous coberts podien emmagatzemar neu o gel.

Quan nevava, els nevaters disposaven la neu dins les excavacions que es tenien a mà. Pitjaven la neu tant com podien, servint-se dels peus i de pitjons i per evitar la fusió col•locaven elements aïllants (boll de blat i altres cereals, terra, branques...) entre la neu i les parets. Per la seva part, per poder fer el gel, a l'hivern, s'omplien d'aigua una o més basses situades a prop de cada pou. Quan s'havia format gel es procedia a serrar-lo formant blocs que es guardaven als pous. Com en el cas de la neu el gel s'aïllava tan bé com es podia.

Alguns països freds han comercialitzat gel dut directament de rius i estanys gelats o de geleres. La recollida i comerç de neu i gel ha ocupat a moltes persones i ha mogut molts diners. Per exemple, un dia d'estiu del 1881, París podia gastar 200.000 quilos de gel 0 que els velers ianquis duguessin gel a mig món és un exemple del gran tragí de neu i gel que hi havia a escala planetària.

A casa nostra, a Catalunya, havíem expedit neu a Itàlia i Cadis, a part d'un actiu comerç local.
Palol de Revardit, per la seva part, segons documentació de l'Arxiu de Girona, subministrava gel al segle XVIII a la ciutat de Girona.

A l'igual que l'oli, el pa, la sal, el vi i d'altres aliments, el glaç era considerat com un element de primera necessitat i, per tant, primordial. És per això que l'Ajuntament posava a subhasta el dret a vendre'l i, alhora, fixava el preu oficial.


Als Països Catalans, fins l'any seixanta, encara s'empouà gel i en alguns llocs d'Amèrica del Sud i d'Àsia perviuen els darrers aprofitaments del fred natural.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/07/pou-de-glac-de-la-font-de-la-vinyota.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/03/llica-davall-pous-de-glac-de-can-gurri.html
http://www.websmuseugranollers.org/pousdeglac/inventari.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/05/els-pous-de-glac-testimonis-dun-temps.html

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada