La descripció de patrimoni Gencat ens diu que consta d'església i hostatgeria, encara que actualment no hi viuen ermitans. En tots els sectors l'estructura de l'edifici és medieval, amb nombroses modificacions posteriors. Es troben adossades i conformen un perímetre, en principi tendent al quadrat, però posteriorment alterat per haver adossat un porxo a la façana de l'església. L'exterior medieval té encara caràcter de fortificació, amb murs gruixuts d'escasses obertures, en forma d'espitllera, especialment en el sector del presbiteri i contigu a l'hostatgeria. L'església és de planta rectangular, amb una nau de volta de mig punt i absis també quadrat amb volta gallonada sobre trompes. Les mènsules que sostenen els arcs segueixen model gòtic. En el sector contigu al presbiteri s'obren dues capelles a la nau, determinades per una arc de triomf de tipus barroc. En el tram dels peus hi havia un cor, ara tombat per refer-lo. A l'exterior, l'església s'obre mitjançant un porxo gòtic de cinc arcs apuntats sobre esveltes columnes de capitell prismàtic. Posteriorment es va afegir un altre porxo al davant, determinat per un gran arc escarser. La sagristia es veu refeta d'època barroca; resta força malmesa la fornícula amb emmarcament decoratiu de guixeria. L'hostatgeria, a la banda N, manté a l'exterior l'aparença de fortificació en l'extrem posterior: sembla la base d'una torre, ara escapçada. La banda davantera i l'interior han estat força alterats modernament. Són interessants les decoracions dels permòdols del porxo, realitzades amb pintura, bastant esborrades.
El lloc era conegut a l'Edat Mitjana com Coll de l'Alma. Es tractava d'una parada obligatòria en el viatge de València a Barcelona, d'ací la seva importància. Possiblement en primer lloc hi existí la torre, que permetia la construcció de l'església posteriorment. Era també lloc estratègic de defensa per ser aquest el camí que seguien sempre els exèrcits estrangers, ha estat zona de lluita avançada en tots els atacs a Tortosa. L'ermita és possible que es bastís pels voltants de 1422, data que figura sobre la porta del porxo gòtic. En un principi s'hi realitzaven romeries per demanar aigua, el que determinà una gran devoció envers ella. Era també venerada com a protectora dels navegants. El 1450 el capítol disposà que part de les ofrenes que se li fessin es destinessin a la sagristia de la catedral. Al segle XVIII, el capítol tenia reservada habitació a l'ermita.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada