dimarts, 3 de novembre de 2015

ESCOLA ENRIC PRAT DE LA RIBA SARRÀ. REUS

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Jobo Neon Blues, autor del bloc http://trucadors.blogspot.com.es/ i col•laborador – com jo mateix – de http://campanars.blogspot.com/ em feia arribar un missatge en el que m’explica que l’escola PRAT de la RIBA és el primer grup escolar que funciona com a tal a Reus. Fins llavors el que hi havia eren escoles unitàries.

L’11 de febrer de 1911 l’ajuntament de la ciutat acordà construir un nou edifici escolar, encarregant-se del projecte i direcció de l’obra, l’arquitecte municipal Pere Caselles i Tarrats (Reus, 1 de novembre de 1864 - 28 de juliol de 1936)
L’edifici va ser dissenyat a partir d’un eix de simetria que el dividia en dues parts completament iguals: la part dels nens, la zona oest o del passeig i la part de les nenes, la zona est, amb entrada independent i envoltada de patis i jardins.

És d’estil modernista, les façanes són de rajola vista, amb plafons decorats amb ceràmica de colors blaus i blanc pintada per Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883 - 1963). El teulat està recobert amb teules àrabs i de ceràmica vidrada de color verd.


Podríem destacar elements de construcció actuals com l’absència d’angles rectes, (per facilitar la neteja, segons consta en el projecte) , grans finestrals de 2×3 metres per proporcionar abundant llum natural i rampes d’entrada a l’edifici (actualment en queden tres).Successivament s’han anant fent obres d’adaptació però continua tenint l’ànima modernista de l’edifici inicial. S’inaugurà el 10 de juny de 1917.

El seu nom ha anat canviant a través del temps i segons les circumstàncies. Segons queda constància en diferents documents en el moment de la seva inauguració rep el nom de “Camí de l’Aleixar”, després el de “PRAT DE LA RIBA”, en honor de Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917), Primer President d ela Mancomunitat de Catalunya

Acabada la guerra civil tornem a trobar un període d’ambigüitat, hi ha documents on consta com “Calvo Sotelo” o “José Antonio” alternativament. A la fi queda establert definitivament com “José Antonio”.

A finals dels anys setanta neix, dintre de la comunitat educativa del centre, el desig de recuperar el nom original i s’inicien els tràmits legals per aconseguir-ho. Per fi el dia 6 de març de 1981 es llegeix amb claustre la carta del Ministerio de Educación en la que es ratifica la recuperació de nom PRAT DE LA RIBA.
El tema dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista suscita molt d’interès, ens agradaria però, que no fos únicament passiu, i que ens arribessin imatges de TOTS els pobles, viles i ciutats de Catalunya.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada