Ens explica la història molt ben detallada, que d'una manera molt resumida expliquem així: La pesta envaeix el poble; malgrat les pregàries invocades, van morint molts veïns. Aparegué un pelegrí demanant almoina, en una casa del carrer Ample (on avui hi ha una placa commemorativa). La mestressa, coneguda per la «Nena Mora», no li pogué fer caritat, explicant-li tot seguit la malaurança que envaïa el poble. Assabentat el pobre home, contestà amb una pregunta... «Haveu invocat a Santa Rosalia?»... Al contestar-li la «Nena Mora» que no i que ni tan sols l'havien sentit anomenar mai... ell digué: «Doncs aneu ràpidament a Tarragona a casa del mercader Llima i a la golfa hi trobareu un quadre de la Santa, porteu-lo tot seguit i pregueu de tot cor». Immediatament el pelegrí desaparegué: La cosa primera que va fer la bona dona, fou informar al Sr Rector, el qual no li donà massa importància. No obstant amb la seva bona fe, anà a exposar-ho a l'alcalde qui va creure que, per fer els oportuns aclariments, no s'hi perdria res. La comissió nomenada es presentà a casa del Sr. Llima, qui manifestà desconèixer l'existència de l'esmentat quadre, creient que era un engany. Per a satisfer als visitants, els permeté regirar la golfa... i quina fou la sorpresa i alegria de tots al trobar-lo enmig de mobles vells. Comunicada la bona nova al poble, tothom va sortit amb solemne processó a rebre la imatge trobada, l'emoció era inenarrable al veure tot un poble de genolls, cantant i pregant al Déu Tot Poderós. Llegim altre cop del llibret: «Però antes de que entrase el cuadro en la villa, se elevo de un extremo a otro de la misma una densa nube, como senal de que Dios levantaba la mano del azote y daba por terminada la peste». Els malalts quedaren guarits i pogueren presenciar la processó. Reconeixent el Miracle realitzat, Torredembarra nomenà Santa Rosalia. Patrona predilecta de la vila. Amb tal motiu, cada any es celebra 160 la Festa Votiva el 15 de Juliol, únic dia que l'esmentat miraculós quadre és passejat pels carrers del poble, amb acompanyament dels cants d'un emotiu «Villancico», l'autor del qual, Antoni Ruano Zabalet, era l'organista de la parròquia. En síntesi, fins aquí és el que hi ha escrit del miraculós quadre, mercès a la constància del Dr. Rosalino Rovira Oliver.
http://www.naciodigital.cat/delcamp/baixgaiadiari/generapdf.php?id=3642
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada