Llegia a : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5823
Que Ramon Sorís i Joan Sorís, mestres d’obres foren els autors d’aquesta capella que es troba dins el recinte da La Barata, a la part més alta, hi ha una capella edificada l'any 1622. Consta d'una nau única amb transsepte i capçalera plana. La façana presenta portal rectangular flanquejat amb pilastres clàssiques que sostenen un entaulament recte.
El parament està decorat amb esgrafiats geomètrics. El revestiment de la façana està constituït per una capa continua d'arrebossat de morter de calç que, quant està destinada a contenir un acabat esgrafiat, requereix l'aplicació de diferents capes o mans sobreposades, amb l'elaboració d'un producte que en general pot semblar similar per a cada una d'elles, però amb dosificacions o granulometries variables en cada capa, amb una composició de l'àrid inferior a 2 mm de diàmetre, segons es tracti d'una capa de base o d'acabat, per tal d'aconseguir acabats diferents.
Un cop el revestiment ha endurit posseeix propietats impermeables i transpirables que contribueixen al bon comportament higromètric de la façana. Les característiques del material emprat permeten que el parament absorbeixi l'aigua de pluja, però, al seu torn, impedeix que aquesta la travessi i arribi a la paret, facilitant l'evaporació posterior. Al mateix temps que impedeix l'entrada d'aigua des de l'exterior, permet el trànsit del vapor d'aigua que es genera a l'interior de l'edifici cap a l'exterior.
Per a la realització dels esgrafiats, nom que deriva del verb italià "sgraffiare", amb el significat de rascar, es requereix una mà d'obra especialitzada i experimentada que aconsegueixi l'objectiu de refinament estètic buscat. Un cop estesa la darrera capa de morter i abans de l'enduriment del material, durant les primeres quatre hores posteriors a l'estesa, s'elimina part d'una o més capes d'acord amb el dibuix o disseny triat que s'ha traslladat al mur mitjançant plantilles, amb el que resulten les figures del relleu i la policromia.
Les eines de factura artesanal emprades en la manipulació del morter eren els punxons i les espàtules, i també les gúbies o culleretes per a buidar les parts de superfície més gran.
La dosificació apropiada del morter destinat als esgrafiats ha d'ajustar-se a una proporció en volum de 1,4 litres de sorra per cada litre de calç. La massa resultant un cop assecada pot arribar a tenir un resistència a compressió de 18 Kg/cm2.
Al capdamunt de la façana hi ha un campanar d'espadanya.
No trobava cap referència al Ferran Serra i Sala ‘ Ferdinandus’ (Barcelona 1905-. 1988), ni a cap restauració dels esgrafiats.
En demanava una imatge del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), i rebia una fotografia del 10-XII-1983, amb les dades de catàleg següents : Església de Sant Roc, La Barata, Matadepera, Vallès Occidental.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada