dijous, 10 d’octubre de 2013

SANT MARTÍ DE LA CORTINADA. PRINCIPAT D’ANDORRA

Rebia una fotografies de la Rosa Ventura Cutrina de l’església de Sant Martí de la Cortinada, poble de la parròquia d’Ordino (Andorra), a 1.335 metres d’altitud, vora la ribera d’Ordino, entre Arans i Ansalonga.

El topònim Cortinada evolucionaria segons la tesis entre d’altres de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997, des del llatí cohortīna, derivat de cohorte, ‘corral’. En el llatí medieval de documents catalans trobem les formes curtinas (a. 996) i cortinis (a. 1079), amb el significat de ‘corrals’ (cf. Bol. Ac. B. L., i, 205 i 267; vi, 350

Em costa discrepar del ‘Mestre’ però suggereixo vista la situació orogràfica, que tingui un sentit com ‘allò que limita la vista, que encobreix alguna cosa’.


Església d’origen romànic, aixecada en un moment indeterminat anterior a l’any 1176 en que el lloc apareix esmentat. .
En època barroca va ser ampliada canviant l’orientació de la nau.

L’església actual és de planta quadrangular amb altars laterals i absis quadrat al nord, porta oberta al sud i campanar de torre adossat al mur oest. El mur sud correspon a l’antiga paret de la nau romànica. Del mur nord romànic només es manté el tram corresponent al presbiteri, lloc on es van localitzar una bona part de les pintures romàniques que van decorar la nau de la primera església. L’antic absis romànic s’ha transformat en un altar lateral més de l’església barroca. La porta s’obre al mur sud. Actualment, la coberta de la nau és de fusta a dues aigües, mentre la de l’absis és de volta de canó.


El campanar s’adossa al mur oest romànic i consisteix en una torre de dos pisos amb dues finestres geminades al primer i quatre al segon, decorades amb un fris d’arcs cecs i de dents de serra. Té la coberta a quatre aigües amb lloses de pissarra.

Resultat de les successives ampliacions, en l’actualitat la nau és de planta quadrangular, amb dues capelles a cada lateral, de les quals una correspon a la base del campanar i una altra al que resta de la capella romànica original, on es conserven part de les pintures romàniques, entre les quals el personatge principal és sant Martí. El presbiteri és quadrangular i està separat de la nau per una reixa de ferro (igual que a la resta de capelles laterals). A la dreta d’aquest hi ha la sagristia i a l’esquerra una altra cambra. Sota el paviment hi ha dues criptes.

Acull part del mobiliari original del segle XVII, un carilló, mobles de sagristia i quatre retaules: el major, i tres de laterals dedicats a la Verge, sant Antoni, i la Verge del Roser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada