CASTLE OF MUGA IN BELLVEI. PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

La Covid.19 esgotava TOTES les meves reserves fotogràfiques, i malgrat l’ajuda de tants i tants bons amics de Catalunya, que em feien arribar les seves fotografies d’elements patrimonials, em calia pouar, en els blogs http://latribunadelbergueda.blogspot.com/ i http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/ on publico temes dels que em calen dades, a l’espera de la col·laboració dels lectors/es. Val a dir, que amb una minsa taxa de resposta, que atribueixo al paper mesell, que tenen dissortadament bona part dels que accedeixen a les xarxes telemàtiques. Constatat això, us puc dir com deixava escrit el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) .“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

El Raul Pastó Ceballos retratava amb un color ‘políticament molt encertat’ el runam esfereïdor del Castell de la Muga, al terme de Bellveí, a la comarca del Penedès jussà, a la província de Tarragona, justa campiona - si més no de Catalunya - pel que fa a la destrucció del patrimoni immobiliari històric de caire rural.

Bellvei superava durant tot el segle XIX, quan s’alçava el Château de la Muga de Bellvei, els 800 habitants, població que minvarà durant el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), el breu parèntesis i/o miratge de llibertat de la II República, i que no es recuperarà fins a les acaballes del segon feixisme, en el cens de 1981 desprès de la mort del sàtrapa.

Del peculiaríssim edifici situat al cim el turó homònim, se’n tenen noticies documentades des del segle XI; Pelai Negre i Pastell (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1895 - Girona, 1984), en relació al topònim Muga en defensa un origen ibèric, que recollirà la llengua basca, amb el significat frontera, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Llegia que l’edifici fou construït - a instàncies d’un promotor innominat, i per un mestre d’obres i/o arquitecte ‘desconegut ‘ - amb materials de l'antic casal que ocupava aquest lloc, en el segle XIX, però seguint un estil historicista que imita un castell d'època medieval.

Per raons inexplicades fou abandonat, i en la tesis de l’Ajuntament de Bellvei, el clima i la incúria l’han deixat en el deplorable estat en que el retratàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.

Em deien des de l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la Comarca de la Noguera, que no tenen dades sobre l’existència d’una Capella dins la casa, i que malgrat l’estat de deteriorament en que es troba avui, cas d’haver existit, si és possible, els agradaria alhora, saber l’advocació que tenia, i recuperar les imatges, tant del seu exterior com del seu interior.

A la pàgina de l’Ajuntament hi ha una imatge del ‘château’ de l’any 1929, en la que possiblement com a conseqüència d’un ‘millor clima’ presentava un aspecte molt diferent.

Em pregunto :

A) El segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) va eliminat a la totalitat de la població civil de Bellvei ?. En cas contrari, hi ha encara algun descendent d’aquelles persones que veien aixecar aquesta casa ?.

B) En els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-339, es cremaven TOTS ELS DOCUMENTS DE L’AJUNTAMENT DE Bellvei ?. També els del REGISTRE DE LA PROPIETAT ?.

Sou pregats d’ajudar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com a recuperar – fins on sigui possible – un trosset més de la memòria històrica de Bellvei , i de Catalunya.