La porta d'entrada al mur de ponent és una senzilla obertura d'arc de mig punt adovellat. En aquest mateix mur hi ha una finestra similar a la de l'absis. L'edifici no té cap tipus d'ornamentació, amb els murs totalment llisos. L'aparell, molt regular, és de grans blocs de pedra quadrada col•locats a trencapunt.
El campanar, i la sagristia adossada a l'església son ‘moderns’, el primer – avui sense campana - substitueix l'anterior d'espadanya; el ‘bandolerisme’, i les seves formes particulars el ‘vandalisme’ i les bretolades, desaconsellen mantenir les campanes en edificis religiosos, que com aquest resten isolats.
El frontal de migdia està assegurant amb tirants.
L’advocació de Sant Martí de Tours – tant repetida a Catalunya – confirma una vegada més la presència de les tropes franques al costat dels comtes catalans, en la reconquesta d’aquestes terres als sarrains.
L’esglesiola pertany a la propera Sala de Biure, convertida avui en magnifica residència de turisme rural, i dissortadament solitària el dia de la nostra visita, cosa que no ens va permetre accedir a l’interior de l'edifici religiós.
Diferents comanadors de l'orde del Temple, residents al castell de Puig-reig, centre de la Comanda Templera , i lloc des del que s’administraven els béns que aquesta orde tenia al Berguedà i a la Cerdanya portaren el cognom de Biure: Roig de Benviure (1186-1189) i Galceran de Biure (1307). Hom ha suposat que Biure fou residència dels Templers des de la segona meitat del segle XII fins a l'extinció de l'orde al segle XIV.
Llegia que abans de l'any 1890 el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901), actuant però com administrador apostòlic del bisbat de Solsona, retirà d'aquesta església una majestat romànica per a guardar-la al Museu Episcopal de Vic.
Sou pregats de fer-nos arribar una imatge d’aquesta ‘majestat romànica’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada