Em proposava – fa molt de temps – evitar comentaris ‘politics’ al coneixercatalunya.blogspot.com , val a dir però, que és l’absoluta inacció de les ‘elits’ civils i eclesiàstiques – de moment els militars no tenen competències en qüestions del Patrimoni Històric i/o Artístic - el que en ocasions em fa – literalment – sortir de polleguera.
Josep Balcells Cortada , (Montornès de Segarra, 1840 - 1930), de jove va emigrar a Cuba on va ser un dels fundadors de la casa bancària i comercial del mateix nom a l'Havana, en el seus anys de residència a Cuba sempre va ser soci de la ‘Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya’ als quals va llegar 100.00 pessetes a la seva mort; a la seva tornada per millorar el poble on havia nascut, va pagar la construcció de l’edifici de les escoles municipals, i per tal que els joves restessin a la població va impulsar un seguit de mesurés com per exemple un singular dot que es donava als fadristerns o cabalers que es quedaven a viure a Montornès, o diversos ajuts destinats a la construcció o millora de les cases, o per als que naixien al poble; també - Joan Balcells i Cortada, pensava en tot – els va fer un cementiri, en el que deixava a cada família del poble una renglera de nínxols.
Llegia que l’autor d’aquesta magnifica obra del modernisme a la Segarra, va ser l'arquitecte Torné de Cervera, del que no trobava cap dada enlloc, nom propi, segon cognom, naixements , defunció,.. sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'edificació, que començava l'any 1896, ens la descriu així la fitxa tècnica de Patrimoni ; el cementiri està situat dalt d'un turó, a les afores del nucli urbá, al bell mig duna esplanada , aïllat de qualsevol habitatge.
Presenta una planta quadrada amb una torre a cada angle; i una per sobre de la porta d'accés. La teulada que envolta el perímetre del recinte, protegint els seus nínxols, és a doble vessant amb rajola i teules.
El recinte es construeix segons els paràmetres eclèctics de l'època, basats amb la barreja d'estils. Així doncs, ens trobem que juntament amb la portalada d'entrada gòtica, emmarcada amb un arc apuntat que flanqueja l'entrada a l'interior del recinte, les torres estan cobertes a la manera de les pagodes orientals (doble coberta amb teules i rajola).
Es tracta d'una obra d'estil modernista de finals del segle XIX (1895-1896).
A l'interior del recinte – que trobàvem tancat - un camí ens portarà fins a la capella del cementiri, partint l'espai interior simètricament. A la façana exterior de la capella també s'evidencia un clar eclecticisme; la portalada, és d'estil neoclàssic amb elements neogòtics; aquests últims els trobem al seu timpà. L'interior de la capella és d'estil neogòtic amb arcs apuntats ,volta de creueria i la clau decorada amb motius vegetals. Els baixos de la capella hi ha el panteó familiar de la família Balcells. Respecte a l'ús dels materials dins de l'apartat decoratiu, podem observar la utilització de nous materials com poden ser el ferro, (columnes interiors), la forja (porta d'entrada al recinte) o el vidre (porta d'entrada a la capella), entre d'altres.
Enlloc s’esmenta l’advocació d’aquesta Capella, i com acostumem demanarem a l’Arxiu Gavin del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, que ens ajudi en aquesta recerca, i àdhuc –si és possible - que ens faciliti imatges del seu interior.
No ens cal un MINISTERIO DE CULTURA, o en l’àmbit de Catalunya, una Conselleria de Cultura, si quan necessitem saber una senzilla dada,no sabríem on trobar-la de no existir el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, que endegava el Josep Maria Gavín i Barceló, i aixoplugaven al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes els Germans Maristes.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com relatives a l’arquitecte que duia a terme el Cementiri de Montornès de Segarra, i el que aixecava les Escoles Municipals.
Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ em confirma que l’autor de l’edifici de les escoles de Montornès de Segarra , va ser l’arquitecte Lluís Planas i Calvet (1879-1954), que va treballar al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya. La seva obra s'inclou dins de l'estètica del noucentisme. Entre altres obres seves destaquen : la Casa Santamaria (1908), i la Casa Pujades (1909) a la Garriga. Amb el projecte que va presentar l’any 1916 es van construir les primeres Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya a Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques (1918) i Canet de Mar (1919).
Respecte del Cementiri de Montornès de Segarra, em deia ; obra de Josep Torné (sense dades), ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada