diumenge, 27 d’octubre de 2013

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SOLAMAL. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Miquel Solé penjava una magnifica fotografia d’aquesta església de la que trobem la primera referència documental l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona, que la va deixar al monestir de Sant Pere de Camprodon,. L’any 1358, el rei Martí l’Humà la incorpora a la Corona.


El topònim del lloc, unit al del titular de l'església, es transformarà després en "Solamal" (1168), "Solermal" (1358), "Solamala" (1362), "Solo malo" (1364) i, de nou "Solamal" (1582). En ocasions, l'església és encara actualment citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el de Sant Martí de Solamal. Respecte del topònim defensem un significat de ‘lloc alt i solejat’, ja com a prefix, ja com a sufix, el mot mal d’origen cèltic és freqüent a la toponimia, Maladeta, Puigmal, Malgrat,...

La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau, amb construccions afegides a nord i sud que han modificat la seva primitiva estructura romànica; els terratrèmols del segle XV la van destruir i en el segle XVI encara tenia el sostre descobert. L'absis, a llevant, és semicircular i presenta finestra central cega. El campanar, que devia haver estat d'espadanya, es convertí en torre quadrada al segle XVIII, aixecada a la part oest de l'edifici, damunt el frontispici on hi ha la porta d'entrada dovellada i una finestra de doble esqueixada. Al nord s'hi annexionà la sagristia.

De l’interior ; pica baptismal d'època romànica i d'immersió, ornada amb un cordó trenat que l'envolta. Així mateix cal destacar la porta d'ingrés al temple situada a la façana de ponent; va ser realitzada amb unes boniques dovelles i possiblement fou oberta en algunes de les reformes posteriors.

Al costat de la porta hi ha una antiga pica d'oli. Porta gravat un escut que diu : CADAMON / ME FECIT Les dimensions de la pica són: 40 centimetres d'alçada, 45 centímetres d'amplada i 78 centimetres de llargada.

Sant Martí de Solamal – quan aquestes ‘categories’ tenien sentit, era sufragània de la parròquia de Sant Pere del Puig o Despuig, en la grafia catalana clàssica anterior al genocidi de 1714, i com aquella va patir els efectes del ALZAMIENTO contra el Govern legítim de la II República per part dels feixistes, passat el conflicte bèl•lic, ambdós van ser objecte d’obres de rehabilitació.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com documentàvem algunes de les esglésies d’aquesta contrada, quan oferíem el nostre treball als mitjans locals, topàvem amb les ‘capelletes locals’, esperem que ara, amb la col•laboració del Miquel Solé, sigui més senzill.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada