Ens aturàvem al costat de la Biblioteca, i l’Oficina d’Informació, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, des d’aquella ubicació retratava la dita ‘Torre dels Frares’ d’ Hostalric, datada al segle XIII , m’expliquen que la denominació li ve del fet que al seu davant, a l'actual Casa de la Vila, hi havia un convent de mínims dels frares de l'ordre de Sant Francesc de Paula; l'estil de vida que prescriu la Regla, és extremadament rigorós , amb abstinència perpètua (vita quadragesimalis o "vida quaresmal", amb total abstinència de carn, llevat de malaltia greu i per prescripció mèdica) i d’una gran austeritat.
Alguns l’anomenen ‘Torre Cristològica’ perquè té una altura 33 metres, i un volum – diàmetre també de 33 metres - que més enllà de ser manifestament major que les altres torres, li atorga la preeminència del ‘primus inter pares’ .
La torre ja estat restaurada, i s’ha adequat com a indret expositiu de la història d'Hostalric, i també com a mirador; ), està dividida internament en tres plantes cobertes per volta de cúpula.
L'accés originàriament es feia per la planta intermèdia a través d'una porta oberta sobre el camí de ronda de la muralla. Des d'aquí, a través d'una escala de cargol embeguda al mur, s'arribava a la part superior.
S'aprecien clarament diferents etapes constructives, perquè a llarg de la seva existència ha estat objecte de tota mena d’atacs i agressions.
No trobava cap dada de la Capella de la Santa Creu del Castell d’hostalric , llevat d’aquest enunciat ; L’antiga capella de la Santa Creu fou recuperada recentment, tot i que no es va ubicar en el seu emplaçament original.
Sou pregats els hostalriquencs, i les hostalriquenques de bona voluntat de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Evitem – mentre ens sigui possible – l’alzheimer interessat de la nostra història, que es practica indissimuladament – de vegades amb arguments ‘tècnics’ – per part dels enemics seculars de Catalunya.
Quan al topònim, respecte del sufix – ach - trobàvem a :
http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/3BDLC_03.pdf
«Lo P. Fita diu que l’afix -ach- es de procedència cèltica y significa diminutiu.
Lo sufix -ach - té les metexes aplicacions, y probablement la metexa significació, que’ls sufixs et, ell, ol, que significan diminutiu, com Peret, collell, ventijol, pujol, que son diminutiu de Pere, coll, venteig, puig.
Donchs Brianach equival a fill d’Obrien, com si digués: en Brien petit, un Brien en diminutiu.
Xerrach: serra petita de fulla ampla, amb un mànech de fusta encorvat.
Podria Hostalrich - ich – significar originalment, ‘ Hostal petit’ ?.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada